Fiquem noms a la pobresa ?

Dijous passat, es va fer a Torà una xerrada sobre dona i pobresa al mon rural organitzada per la cooperativa l'Arada. 

Hi van participar tres dones.

La Rosa Soler (coordinadora de drets socials a la Catalunya central), la Sira Vilardell (vicepresidenta d'entitats de la taula del tercer sector) i la Iolanda Fresnillo (investigadora en desigualtats i pobresa).

Com en moltes de les xerrades on assisteixo, el meu sentit critic es possa en funcionament davant de certes informacions o opinions que s'exposen.

Una d'aquestes, i que ja fa anys que em sorprèn es la desquartització de la pobresa.

A que em refereixo ?

-Pobresa energètica

-Pobresa menstrual (avui la Directa en fa un article)

-Pobresa alimentaria

Amb quin objectiu es fa aquesta sectorització de la pobresa ?

No conec ningú, que no pugui escalfar la seva casa, però per contra pugui pagar-se una alimentació amb productes ecològics. 

Perquè no parlem clarament de pobresa econòmica ?

Igualment, perquè socialment ningú assenyala als responsables de la pobresa ? 

I es que en la xerrada de dijous passat també vaig trobar a faltar parlar amb propietat. La pobresa, no es com la sequera. Ningú, directament, no pot fer ploure. Ara bé, darrera la pobresa Hi ha culpables.

Hi ha persones que amb les seves decisions saben que la fomenten, i polítics que ho permeten. En canvi, ningú ni ho insinua. 

Sembla que sigui com certes malalties cròniques, el màxim que podem fer es sentir una mica d'empatia. Massa no, perquè a ningú li agrada estar al costat d'algú que regira un contenidor.

En un altre aspectes, sempre m'ha xocat esdeveniments com el del gran recapte. Un acte patrocinat per l'obra social de La Caixa, la mateixa empresa que fa fora de casa gent que va a buscar aliments que ells demanen cada campanya nadalenca.

Jo d'això en dic hipocresia per tots els mitjans, però la gent hi participa con a la loteria de Nadal.

I es que em sorpren que les dades diguin que a día d'avui hi hagi un 26% de la gent a Catalunya que está en risc d'exclusió social i que cada cop hi hagi més gent que tot i treballar, no poden arribar a final de mes, però tothom ho visqui en l'intimitat.

Tot això per acabar amb una reflexió de fa molt temps. 

Recordo fa 20 anys quan me mare era la presidenta de la secció local de Càritas. Entitat lligada a l'església i que ajuda la gent en situació de pobresa. 

Jo en aquella època practicava mes l'activisme polític i l'acció directa. Sempre li deia una frase:

Jo prefereixo atacar els rics que ajudar els pobres. Perquè ? perquè si eliminem uns, eliminarem els altres. En canvi, ajudant a uns, no acabaràs mai amb els altres.

Bon vespre !

 

Activitat de la Fundació banc dels aliments