Fiquem noms a la pobresa ?

Dijous passat, es va fer a Torà una xerrada sobre dona i pobresa al mon rural organitzada per la cooperativa l'Arada. 

Hi van participar tres dones.

La Rosa Soler (coordinadora de drets socials a la Catalunya central), la Sira Vilardell (vicepresidenta d'entitats de la taula del tercer sector) i la Iolanda Fresnillo (investigadora en desigualtats i pobresa).

Com en moltes de les xerrades on assisteixo, el meu sentit critic es possa en funcionament davant de certes informacions o opinions que s'exposen.

Una d'aquestes, i que ja fa anys que em sorprèn es la desquartització de la pobresa.

A que em refereixo ?

-Pobresa energètica

-Pobresa menstrual (avui la Directa en fa un article)

-Pobresa alimentaria

Amb quin objectiu es fa aquesta sectorització de la pobresa ?

No conec ningú, que no pugui escalfar la seva casa, però per contra pugui pagar-se una alimentació amb productes ecològics. 

Perquè no parlem clarament de pobresa econòmica ?

Igualment, perquè socialment ningú assenyala als responsables de la pobresa ? 

I es que en la xerrada de dijous passat també vaig trobar a faltar parlar amb propietat. La pobresa, no es com la sequera. Ningú, directament, no pot fer ploure. Ara bé, darrera la pobresa Hi ha culpables.

Hi ha persones que amb les seves decisions saben que la fomenten, i polítics que ho permeten. En canvi, ningú ni ho insinua. 

Sembla que sigui com certes malalties cròniques, el màxim que podem fer es sentir una mica d'empatia. Massa no, perquè a ningú li agrada estar al costat d'algú que regira un contenidor.

En un altre aspectes, sempre m'ha xocat esdeveniments com el del gran recapte. Un acte patrocinat per l'obra social de La Caixa, la mateixa empresa que fa fora de casa gent que va a buscar aliments que ells demanen cada campanya nadalenca.

Jo d'això en dic hipocresia per tots els mitjans, però la gent hi participa con a la loteria de Nadal.

I es que em sorpren que les dades diguin que a día d'avui hi hagi un 26% de la gent a Catalunya que está en risc d'exclusió social i que cada cop hi hagi més gent que tot i treballar, no poden arribar a final de mes, però tothom ho visqui en l'intimitat.

Tot això per acabar amb una reflexió de fa molt temps. 

Recordo fa 20 anys quan me mare era la presidenta de la secció local de Càritas. Entitat lligada a l'església i que ajuda la gent en situació de pobresa. 

Jo en aquella època practicava mes l'activisme polític i l'acció directa. Sempre li deia una frase:

Jo prefereixo atacar els rics que ajudar els pobres. Perquè ? perquè si eliminem uns, eliminarem els altres. En canvi, ajudant a uns, no acabaràs mai amb els altres.

Bon vespre !

 

Activitat de la Fundació banc dels aliments

 

Ja tenim data per la independència de Catalunya

Avui, i sense voler-ho directament, s'ens ha fet saber, sense data concreta, quan serà la independència de Catalunya. 

Amb la postura de Junts per Catalunya i ERC de pactar amb el PSOE la governabilitat de l'estat espanyol a canvi de certes coses, però deixant a banda el dret a l'autodeterminació ens han deixat clar que han tornat fins hi tot verbalment al marc constitucional del 78. 

Es d'entendre. La supervivencia politica d'ERC, Carles de Puigdemont, i Junts per Catalunya passava per arribar a un pacte si, o si, amb el PSOE. Per sort per ells, el PSOE i Pedro Sanchez necessitaven exactament el mateix per poder seguir vius i per tant, per molt lluny que semblin, sabien que havien de pactar encara que baixes Jesucrist. 

Aquesta és la seva realitat, i molta gent propera a ells que segurament tenen interessos en que aquests partits continuin gobernant ho deuen veure coherent, però i a la resta de votants de Junts i ERC ???

 Com es que es diuen independentistes i voten partits que no ho porten a terme quan negocien ? 

Conclusió ? 

Aixi com es va arribar al 1-O despres d'una mobilització social impressionant, originada perque la gran majoria de societat catalana va veure clar que estant dins l'estat espanyol no s'arribaria mai enlloc, Catalunya es fara independent quan la gran part de votants dels partits que avui dia han pactat amb l'estat espanyol vegin que no aconseguiran res amb aquests partits i busquin una altra via. Parlamentaria, o no. 

Aquest serà el moment clau. 

Ho veurem ? O ens passara com aquells avis i avies que l'1-O et deien que estaven il•lussionats amb el moment historic i ja ens han deixat? 

 

 

Els electricistes, i fontaners, teniu molt bona feina !

Si ?????

Em fa gracia, i a la vegada ploro, quan et pregunten: "de que treballes" ? 

I tu respons: d'electricista/fontaner.

"Ostres, doncs deus tindre molta feina. No n'hi han. Sempre tarden molt a vindre "

Cert. Tothom ho diu i deu ser cert.                                                                                                              

I aleshores, perquè si es tant bona feina, i et guanyes tant be la vida, perquè no n'hi ha més ?

Lluny del que seria lògic per allò de la llei de l'oferta i la demanda. (Si hi ha poc d'algo, i molta gent en vol, puja el preu), en aquest sector concret no es compleix. 

Si treballes contractat per un altre, i fas 8 hores, a la meva zona i vivint sol, sense tenir herències, al màxim que pots aspirar es a anar pagant les factures mensuals.

Algo d'aquesta societat deu estar fallant quan després d'estudiar 6 anys, postobligatoris, acabis tenint aquest poder adquisitiu.

Com pot ser que en qualsevol empresa dels pobles del voltant, sense cap tipus de coneixements, puguis cobrar el mateix ? O en determinats hipermercats de certes marques cobris més, sense ser directiu ? 

Alternativa ? Plantat per tu, et diuen.

No es cap panacea. Despres de fer tota la burocracia, assegurances, comprar eines, ...., veus que per sortir-te a compte hauries de cobrar les hores de ma d'obra a un preu més elevat que la resta de gent de la zona. Per tant, dificilment et contractaran. Resultat, ningú es complica la vida per tenir el mateix sou.

A això li has de comptar que tothom et pagi dins un temps raonable, cosa que per exemple no fan les administracions publiques. Ja que si quan comences algu et deixa penjats alguns milers d'euros t'envas a pique.

Si vas a treballar subcontractat, treballes per anar fent i poca cosa mes.

Davant d'aquesta situació, quina sortida tens ?

Quan ho parles amb la gent, molta et diu. "I que et penses ? "

"Tothom estem igual. Anar arribant a final de mes com podem i au. Tu almenys pots viure sol."

"Gracies tens de tenir feina i salut."

Doncs a mi ja em perdonareu, però aquesta opinió i actitud la veig de gent morta per dins. De la tipica cultura catalana de conformisme, treballar i estalviar el que es pot. El que passa que fa 20 anys potser aixo et servia per comprar te una vivenda, pero avui en dia es impossible que una persona sola amb aquests sous es pugui comprar una vivenda digna. 

Doncs aixo, que feia temps que aquest tema em corrou per dins i ho havia d'expressar.

Lampista montant un sifó de bany