Fiquem noms a la pobresa ?

Dijous passat, es va fer a Torà una xerrada sobre dona i pobresa al mon rural organitzada per la cooperativa l'Arada. 

Hi van participar tres dones.

La Rosa Soler (coordinadora de drets socials a la Catalunya central), la Sira Vilardell (vicepresidenta d'entitats de la taula del tercer sector) i la Iolanda Fresnillo (investigadora en desigualtats i pobresa).

Com en moltes de les xerrades on assisteixo, el meu sentit critic es possa en funcionament davant de certes informacions o opinions que s'exposen.

Una d'aquestes, i que ja fa anys que em sorprèn es la desquartització de la pobresa.

A que em refereixo ?

-Pobresa energètica

-Pobresa menstrual (avui la Directa en fa un article)

-Pobresa alimentaria

Amb quin objectiu es fa aquesta sectorització de la pobresa ?

No conec ningú, que no pugui escalfar la seva casa, però per contra pugui pagar-se una alimentació amb productes ecològics. 

Perquè no parlem clarament de pobresa econòmica ?

Igualment, perquè socialment ningú assenyala als responsables de la pobresa ? 

I es que en la xerrada de dijous passat també vaig trobar a faltar parlar amb propietat. La pobresa, no es com la sequera. Ningú, directament, no pot fer ploure. Ara bé, darrera la pobresa Hi ha culpables.

Hi ha persones que amb les seves decisions saben que la fomenten, i polítics que ho permeten. En canvi, ningú ni ho insinua. 

Sembla que sigui com certes malalties cròniques, el màxim que podem fer es sentir una mica d'empatia. Massa no, perquè a ningú li agrada estar al costat d'algú que regira un contenidor.

En un altre aspectes, sempre m'ha xocat esdeveniments com el del gran recapte. Un acte patrocinat per l'obra social de La Caixa, la mateixa empresa que fa fora de casa gent que va a buscar aliments que ells demanen cada campanya nadalenca.

Jo d'això en dic hipocresia per tots els mitjans, però la gent hi participa con a la loteria de Nadal.

I es que em sorpren que les dades diguin que a día d'avui hi hagi un 26% de la gent a Catalunya que está en risc d'exclusió social i que cada cop hi hagi més gent que tot i treballar, no poden arribar a final de mes, però tothom ho visqui en l'intimitat.

Tot això per acabar amb una reflexió de fa molt temps. 

Recordo fa 20 anys quan me mare era la presidenta de la secció local de Càritas. Entitat lligada a l'església i que ajuda la gent en situació de pobresa. 

Jo en aquella època practicava mes l'activisme polític i l'acció directa. Sempre li deia una frase:

Jo prefereixo atacar els rics que ajudar els pobres. Perquè ? perquè si eliminem uns, eliminarem els altres. En canvi, ajudant a uns, no acabaràs mai amb els altres.

Bon vespre !

 

Activitat de la Fundació banc dels aliments

 

Ja tenim data per la independència de Catalunya

Avui, i sense voler-ho directament, s'ens ha fet saber, sense data concreta, quan serà la independència de Catalunya. 

Amb la postura de Junts per Catalunya i ERC de pactar amb el PSOE la governabilitat de l'estat espanyol a canvi de certes coses, però deixant a banda el dret a l'autodeterminació ens han deixat clar que han tornat fins hi tot verbalment al marc constitucional del 78. 

Es d'entendre. La supervivencia politica d'ERC, Carles de Puigdemont, i Junts per Catalunya passava per arribar a un pacte si, o si, amb el PSOE. Per sort per ells, el PSOE i Pedro Sanchez necessitaven exactament el mateix per poder seguir vius i per tant, per molt lluny que semblin, sabien que havien de pactar encara que baixes Jesucrist. 

Aquesta és la seva realitat, i molta gent propera a ells que segurament tenen interessos en que aquests partits continuin gobernant ho deuen veure coherent, però i a la resta de votants de Junts i ERC ???

 Com es que es diuen independentistes i voten partits que no ho porten a terme quan negocien ? 

Conclusió ? 

Aixi com es va arribar al 1-O despres d'una mobilització social impressionant, originada perque la gran majoria de societat catalana va veure clar que estant dins l'estat espanyol no s'arribaria mai enlloc, Catalunya es fara independent quan la gran part de votants dels partits que avui dia han pactat amb l'estat espanyol vegin que no aconseguiran res amb aquests partits i busquin una altra via. Parlamentaria, o no. 

Aquest serà el moment clau. 

Ho veurem ? O ens passara com aquells avis i avies que l'1-O et deien que estaven il•lussionats amb el moment historic i ja ens han deixat? 

 

 

Els electricistes, i fontaners, teniu molt bona feina !

Si ?????

Em fa gracia, i a la vegada ploro, quan et pregunten: "de que treballes" ? 

I tu respons: d'electricista/fontaner.

"Ostres, doncs deus tindre molta feina. No n'hi han. Sempre tarden molt a vindre "

Cert. Tothom ho diu i deu ser cert.                                                                                                              

I aleshores, perquè si es tant bona feina, i et guanyes tant be la vida, perquè no n'hi ha més ?

Lluny del que seria lògic per allò de la llei de l'oferta i la demanda. (Si hi ha poc d'algo, i molta gent en vol, puja el preu), en aquest sector concret no es compleix. 

Si treballes contractat per un altre, i fas 8 hores, a la meva zona i vivint sol, sense tenir herències, al màxim que pots aspirar es a anar pagant les factures mensuals.

Algo d'aquesta societat deu estar fallant quan després d'estudiar 6 anys, postobligatoris, acabis tenint aquest poder adquisitiu.

Com pot ser que en qualsevol empresa dels pobles del voltant, sense cap tipus de coneixements, puguis cobrar el mateix ? O en determinats hipermercats de certes marques cobris més, sense ser directiu ? 

Alternativa ? Plantat per tu, et diuen.

No es cap panacea. Despres de fer tota la burocracia, assegurances, comprar eines, ...., veus que per sortir-te a compte hauries de cobrar les hores de ma d'obra a un preu més elevat que la resta de gent de la zona. Per tant, dificilment et contractaran. Resultat, ningú es complica la vida per tenir el mateix sou.

A això li has de comptar que tothom et pagi dins un temps raonable, cosa que per exemple no fan les administracions publiques. Ja que si quan comences algu et deixa penjats alguns milers d'euros t'envas a pique.

Si vas a treballar subcontractat, treballes per anar fent i poca cosa mes.

Davant d'aquesta situació, quina sortida tens ?

Quan ho parles amb la gent, molta et diu. "I que et penses ? "

"Tothom estem igual. Anar arribant a final de mes com podem i au. Tu almenys pots viure sol."

"Gracies tens de tenir feina i salut."

Doncs a mi ja em perdonareu, però aquesta opinió i actitud la veig de gent morta per dins. De la tipica cultura catalana de conformisme, treballar i estalviar el que es pot. El que passa que fa 20 anys potser aixo et servia per comprar te una vivenda, pero avui en dia es impossible que una persona sola amb aquests sous es pugui comprar una vivenda digna. 

Doncs aixo, que feia temps que aquest tema em corrou per dins i ho havia d'expressar.

Lampista montant un sifó de bany

Tortura psiquica

Ahir mentre mirava el documental "de Matinada" ( fet pel Dan Ortinez d'Aixina) que narra les detencions i empresonaments el 23 de setembre de 2019 de 9 persones dels CDRs acusades de terroristes em van venir al cap molts records.

Podeu trobar el documental a la web www.alerta.cat.

Felicito a la gent del 23s per tenir el valor de sortir a explicar el que van viure. Se que no és fàcil.

Aquest documental m'ha fet recordar la importància que te explicar el que alguns em patit en les pròpies carns, perquè, encara que es  desagradable, som els únics que podem fer-ho de primera ma.

Un dels moments que em va fer plorar va ser quan una de les parelles d'un detingut va dir que s'havia passat 10 dies sense sortir del llit després de la detenció. Aquesta és una de les conseqüències que te la repressió, la capacitat d'afectar a tot l'entorn de les persones detingudes, parelles, fills/es, familiars i amistats properes i és una arma amb la que juguen els cossos policials i el propi estat.

En un altre moment una altra parella explica com el seu fill des del dia de les detencions, en el qual el gos bordava molt, cada cop que sent bordar el gos ho associa a perill.

Al sentir aquests testimonis m'han vingut varies situacions al cap.

La primera ha sigut quan justament ara fa 20 anys i després de passar per comissaria 5 dies, em van ingressar a la presó de Soto del Real. Allí, durant uns minuts vaig coincidir a una sala amb 5 nois de Lekeitio ( Euskalherria) que havien estat detinguts el mateix dia que jo. Quan em vaig dirigir cap a ells, un d'ells es va alterar molt i em va intentar agredir. Els altres em van demanar disculpes. Allí vaig poder veure molt punyentment els efectes de les tortures en algú altre.

Jo no era conscient de les meves seqüeles en aquell moment. Nomes estava a gust de saber que estava a la presó i allí no et torturen ( normalment).

Vaig sentir com algo havia canviat dins meu un cop vaig sortir de la presó, dos mesos després.

El primer que vaig notar va ser el primer dia que vaig tornar a treballar. Vaig arribar a Calaf amb el cotxe i aleshores em vaig adonar que no havia ficat ni musica, ni la radio. Estava en un altre mon.

Després, i durant uns quants mesos em van anar venint "flashbacks" a la ment de diferents moments de la detenció. En moments sense cap relació t’apareixia una escena concreta a la ment. També en determinades situacions he tingut la sensació de que algú t’està vigilant igual que passava a comissaria, on tenia un mosso d'esquadra a la porta de la sala d'interrogatoris les 24 hores.

I el que també sempre m'ha anat passant des d'aleshores ha sigut que quan em trobo un control policial m'agafa por.

Com sempre he dit, prefereixo mil vegades les tortures físiques, que en un temps desapareixen, que no pas les psíquiques, ja que aquestes les portes sempre més a sobre. 

Aprofito aquesta entrada per dir que s’està treballant en publicar un llibre on s’explicarà tot el que va passar en les detencions de Torà, justament ara fa 20 anys.