Sincerament,
crec que sí!
Ja
fa un temps que estic observant com, progressivament en el meu entorn, la
llengua espanyola guanya terreny i s’insereix de forma ferotge en àmbits que
mai m’hagués arribat a imaginar.
Aquesta constatació crec que esta influenciada, en
part, pel fet que en els últims anys he passat de fer vida exclusivament a la
Catalunya interior, a passar a viure a la capital de Ponent.
Fins
aleshores, únicament sabia el dur que era anar a Barna i passar-te molts minuts
buscant un bar on t’entenguessin al demanar un tallat. Però pensava que en les
altres ciutats, (fora de l’àrea metropolitana) la situació era un xic diferent.
En
dos àmbits em preocupa molt especialment l’absència del català.
Per
un costat en els centres públics d’educació.
L’any
passat, anant a l’ universitat, vaig sentir-me menyspreat quan certs professors
continuaven fent les classes en espanyol, desprès d’un període raonable
d’adaptació a l’idioma dels castellanoparlants ( 4 mesos).
La
situació més paradoxal va ser la primera classe del segon quadrimestre de
l’assignatura de Pedagogia. Al iniciar la presentació el professor,
va
preguntar :
“
Qui no entén el català?”
I
algunes, poques mans, es van aixecar.
El professor
es va dirigir cap a una noia búlgara que estava d’Erasmus des de feia una setmana
i li va preguntar:
“I tu l’entens?”
I
ella va respondre: “ Sí”
No
m’ho podia creure. Com podia ser?
Una
noia amb un idioma tant diferent al nostre i que amb dues setmanes es va espavilar
per entendre’ns!
Ho
més ben dit, com pot ser que altres persones de la mateixa edat no siguin
capaces d’entendre una llengua tant semblant a la nostra amb 4 mesos?
Fent
un salt en el temps, aquest any anant a classe en un altre centre educatiu públic,
en aquest cas un institut, em pensava que el fet de ser alumnes més propers a
la zona del centre, faria que el tema lingüístic canvies i que la gent entengués
la llengua.
I si
en efecte, la totalitat de la classe entén el català, inclús els dos alumnes de
la franja, (altra cosa es qui el parla) i els professors excepte en moments
puntuals utilitzen la llengua autòctona.
Ara
bé, la meva sorpresa va ser quan fa uns dies, vaig assistir a unes
presentacions dels meus companys de classe ( jo la tinc convalidada) i
absolutament cap, va utilitzar la llengua catalana per expressar-se. ( ¿????¿ )
No
ho vaig entendre. Fins i tot la professora els hi va preguntar per que no
utilitzaven el català.
Lo
que em va impressionar més de tot va ser que fins i tot hi havia gent que tenia
les diapositives en català, però feien la presentació en castellà.
El segon àmbit on em resulta inversemblant és
en el de l’atenció al públic. Dins d’aquests em refereixo a botigues, empreses
i funcionaris d’administracions publiques.
El cas més curiós que em va passar va ser fa
poques setmanes a una fira dins del principat de Catalunya. Em vaig adreçar a
un estanc d’una empresa toranesa i la meva sorpresa va ser quan desprès d’iniciar
la conversa amb un comercial, ell no em va canviar d’idioma encara que li parlava
en català.
Ho vaig trobar d’una falta d’atenció molt
gran, ja que no em crec que no sàpigues català aquella persona.
Per últim, desprès sents a dir que a
Catalunya es persegueix el castellà. Hehehe.
A mi el que em sembla és que la llengua que
tenim és un gran signe d’identitat i que demanar que et tractin amb el teu
idioma és lo més normal del món.
O algú ha anat d’Erasmus a Grècia i li han
fet les classes amb català?
Gràcies a la CAL ( Coordinadora d’associacions
per la llengua) per la seva feina. www.cal.cat