El català en perill d'extinció?

Sincerament, crec que sí!

Ja fa un temps que estic observant com, progressivament en el meu entorn, la llengua espanyola guanya terreny i s’insereix de forma ferotge en àmbits que mai m’hagués arribat a imaginar.

Aquesta  constatació crec que esta influenciada, en part, pel fet que en els últims anys he passat de fer vida exclusivament a la Catalunya interior, a passar a viure a la capital de Ponent.

Fins aleshores, únicament sabia el dur que era anar a Barna i passar-te molts minuts buscant un bar on t’entenguessin al demanar un tallat. Però pensava que en les altres ciutats, (fora de l’àrea metropolitana) la situació era un xic diferent.

En dos àmbits em preocupa molt especialment l’absència del català.

Per un costat en els centres públics  d’educació.

L’any passat, anant a l’ universitat, vaig sentir-me menyspreat quan certs professors continuaven fent les classes en espanyol, desprès d’un període raonable d’adaptació a l’idioma dels castellanoparlants ( 4 mesos).

La situació més paradoxal va ser la primera classe del segon quadrimestre de l’assignatura de Pedagogia. Al iniciar la presentació el professor, 

va preguntar :

“ Qui no entén el català?”

I algunes, poques mans, es van aixecar.

El professor es va dirigir cap a una noia búlgara que estava d’Erasmus des de feia una setmana i li va preguntar:

“I  tu l’entens?”

I ella va respondre: “ Sí”

No m’ho podia creure. Com podia ser?

Una noia amb un idioma tant diferent al nostre i que amb dues setmanes es va espavilar per entendre’ns!

Ho més ben dit, com pot ser que altres persones de la mateixa edat no siguin capaces d’entendre una llengua tant semblant a la nostra amb 4 mesos?

Fent un salt en el temps, aquest any anant a classe en un altre centre educatiu públic, en aquest cas un institut, em pensava que el fet de ser alumnes més propers a la zona del centre, faria que el tema lingüístic canvies i que la gent entengués la llengua.

I si en efecte, la totalitat de la classe entén el català, inclús els dos alumnes de la franja, (altra cosa es qui el parla) i els professors excepte en moments puntuals utilitzen la llengua autòctona.

Ara bé, la meva sorpresa va ser quan fa uns dies, vaig assistir a unes presentacions dels meus companys de classe ( jo la tinc convalidada) i absolutament cap, va utilitzar la llengua catalana per expressar-se. ( ¿????¿ )

No ho vaig entendre. Fins i tot la professora els hi va preguntar per que no utilitzaven el català.

Lo que em va impressionar més de tot va ser que fins i tot hi havia gent que tenia les diapositives en català, però feien la presentació en castellà.

El segon àmbit on em resulta inversemblant és en el de l’atenció al públic. Dins d’aquests em refereixo a botigues, empreses i funcionaris d’administracions publiques.

El cas més curiós que em va passar va ser fa poques setmanes a una fira dins del principat de Catalunya. Em vaig adreçar a un estanc d’una empresa toranesa i la meva sorpresa va ser quan desprès d’iniciar la conversa amb un comercial, ell no em va canviar d’idioma encara que li parlava en català.

Ho vaig trobar d’una falta d’atenció molt gran, ja que no em crec que no sàpigues català aquella persona.  

Per últim, desprès sents a dir que a Catalunya es persegueix el castellà. Hehehe.

A mi el que em sembla és que la llengua que tenim és un gran signe d’identitat i que demanar que et tractin amb el teu idioma és lo més normal del món.

O algú ha anat d’Erasmus a Grècia i li han fet les classes amb català?

Gràcies a la CAL ( Coordinadora d’associacions per la llengua) per la seva feina.    www.cal.cat