Desprès de quasi tres mesos vivint i coneixent
el país mes llarg del mon ( 4329 km de nord a sud ) vull fer una sèrie de
reflexions sobre les diferencies que m’han sobtat més entre Xile i el meu país.
Coses “positives”:
Són una societat
molt hospitalària. La mítica frase de “ no tenen res i t’ho donen tot” allí
es fa realitat. Jo vaig arribar a Xile sense conèixer ningú abans, i vaig poder
viure la meitat del temps en cases de persones autòctones. Quan estaves allí,
et deixaven unes claus de casa, et feien de guies turístics i a mes et volien
invitar als àpats que feies a fora de casa.
Aquí, mai m’he sentit tant ben rebut, ni que
sigui a casa de coneguts. Som més freds, més distants o més desconfiats de la
resta de gent.
Paisatgísticament, un país 10. Molts dels
xilens, per falta de recursos econòmics no han pogut viatjar per tot el seu
país i en més d’una ocasió vaig sentir-me a dir: “ Ohhh, vas a Torres del paine
? es mi sueño de toda la vida. “
Això provoca que molta gent no doni importància
als 101 parcs naturals que te el país. O que et preguntin: “ y por que Chile ?”
Però certament, no pares de sorprendre’t al
veure volcans nevats, glaciars infinits, el desert més arid del món ( va estar
400 anys sense ploure. Del 1571-1971.) o milers de llacs.
 |
| Vista des del crater del volca Puyehue (2236 m) |
Coses
“negatives”:
Falta
de consciencia de planeta: Al haver viatjat abans a Mèxic
no em va sorprendre tant, però tot i així la falta de mentalitat ecologista
entre la majoria de la societat fa que et pugos trobar tot tipus de deixalles a
qualsevol lloc. Tampoc es fa separació de residus en la majoria de llars. Però
lo mes sorprenent es la exagerada quantitat de bosses de plàstic que et donen
al supermercat, i quan els hi dius que no calen, se’t queden mirant com si els
hi estiguessin fent un menyspreu.
Gossos abandonats
per tot arreu: Una de les coses que et fan adonar-te
que estas en un altre país al baixar de l’avio és que et trobes gossos voltant
pes carrers en grans quantitats. No són violents, però això si, segons la
persona se li enganxen al costat i van amb tu fins a la fi del mon. Al lloc on
es mes exagerat es a Valparaiso. Crec que vaig comptar més gossos, que
persones, hehe
No molesten els gossos, molesta la falta d’humanitat
de totes aquelles persones que els abandona.
Falsos topics sudamericans:
“ Aquests
països son perillosos“: en els 3 mesos de viatge, l’únic moment en que em
vaig sentir intimidat, va ser a l’aeroport de Madrid, quan al passar pel
control de seguretat em van fer treure quasi tota la roba i no em van deixar
beure’m l’aigua que portava a sobre.
Es força curios ! A Xile, en cap dels
aeroports on vaig passar em van dir res, ni em van prohibir res.
“ Tot és mes barat”: El nivell de vida allí és molt similar al d’aquí. Encara
recordo el dia en que vaig entrar a un supermercat a Puerto Natales (patagonia) i em vaig sobresaltar al veure una
mítica bossa de patates fregides a 4 €.
El transport entre ciutats en autobus es de
les poques coses on hi vaig trobar diferencia. En el menjar i dormir, si
buscaves una habitació/menu similar a aquí, els preus eren iguals.
“ Son més
revolucionaris”: Pel que jo he vist a Xile hi ha menys gent que lluiti per
un canvi social, i la que hi ha, esta menys organitzada. Es clar que allí la
dictadura va acabar el 1990, però tot i que els preus son similars a Catalunya,
el salari base es de 330 €, però tot i així tothom sembla conforme amb la
situació.
“Hi fa molta
calor”: Jo, al viatjar-hi de novembre a febrer agafava tots els mesos d’estiu
d’allí. Ara bé, en un país de mes de 4000 km de llargada es fàcil poder-te
trobar amb una diferencia de 25 graus a la mateixa hora entre el sud i el nord
del país. Així doncs, a Torres del Paine vaig trobar-me amb 2 dies de nevada en
una tenda de campanya i sense poder dormir pel fred, mentres que al desert d’Atacama
vaig estar a 36 graus i sense veure correr ni una mica d’aigua per enlloc.
"Parlen el mateix idioma": Si, i no. Tenen gran quantitat de paraules
diferents que fan que molts cops ( sobretot al super ) vaigos perdut o s’enrrigon
de tu, hihi. Res insuperable, però has d’estar atent i predisposat a errar/aprendre
constantment.
 |
| Seu de la loteria chilena |
En resum, si esteu pensant en visitar Xilè !!! No ho dubteu, no us
quedareu indiferents !