Desprès de molts anys sense escriure en aquest blog, mi torno a atrevir.
Aquest cop
per ficar sobre la taula un tema que m'afecta en primera persona, i que crec
que en no s'en parla prou. Almenys jo ho trobo a faltar
!
La situació en que ens trobem els homes que tenim 40 anys i
no tenim parella.
Aquí les exposso !
En primer lloc, i una qüestió que tant ens afecta a homes,
com a dones, i tant es quina edat tinguis, és l’accés a la vivenda.
A finals d'any 2022, ens trobem que els lloguers de vivendes
a un poble rural de 1200 habitants, com Torà, s'ha disparat fins a costar el
pis més barat entre 400 i 500 €. Si aquí hi sumem les factures de serveis bàsics com l'aigua, el gas i la llum ( sense
mencionar internet), ( i sense comptar els messos d'hivern), tenim que una
unica persona ha de destinar segurament la meitat, o mes, dels seus ingressos
al sostre on viu.
Ara, afegim-hi els aliments, que rapidament pujen a 100 €
per setmana.
Aquí ja ens trobariem que una persona 1000 eurista no podria
tindre vehicle propi, ni fer apats fora de casa, ni escalfar-se a l'hivern, ni
anar de vacances,...
Si com a alternativa vols comprar la vivenda, tens dos
opcions. Comprar
una vivenda ja feta, o comprar un terreny per fer-hi la teva. En qualsevol dels
dos casos, a Torà hi ha poca oferta. En el primer, la majoria de cases s’hi
haurien de fer reformes i en el segon, els preus están pels nuvols.
Això sense tenir en compte que has de tindre un mínim d'estalvis per fer l'entrada, una nòmina prou alta, i pagar el que convingui durant la
resta de la vida.
Aquesta és la realitat en que es troba tothom que
"vol/ha de" viure sol.
Algú pot pensar, “ haver estudiat”. Doncs un servidor ha
estat 6 anys ( sense comptar l’ensenyança obligatoria ) davant un pupitre.
Gràfica evolució de preus de la vivenda a Catalunya ( 1985-2020) |
Quan arribes als 40, al ser home, no et diuen la típica frase de: "s'et passara l'arròs", perquè no tenim aquest problema, però si que et diuen la típica de "encara no tens parella ?".
Si és una elecció que has decidit tu, potser te la sua, però si desitges tenir parella i potser tenir fills, pots sentir un sentiment de fracàs/culpabilitat.
Independentment d'això, si et plantejes de criar
monoparentalment, a part de suposar més esforç ( logístic i econòmic), si ets
home, tens la dificultat de no dependre de tu mateix. En el nostre cas, has de
començar un periple burocratic per poder adoptar, o buscar una gestació
subrogada ( “ventre de lloguer”).