Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimarts, 27 de desembre de 2022

Ser home, tenir 40 anys i no tenir parella

 Desprès de molts anys sense escriure en aquest blog, mi torno a atrevir.

Aquest cop per ficar sobre la taula un tema que m'afecta en primera persona, i que crec que en no s'en parla prou. Almenys jo ho trobo a faltar !

La situació en que ens trobem els homes que tenim 40 anys i no tenim parella. 

Aquí les exposso !



En primer lloc, i una qüestió que tant ens afecta a homes, com a dones, i tant es quina edat tinguis, és l’accés a la vivenda.

A finals d'any 2022, ens trobem que els lloguers de vivendes a un poble rural de 1200 habitants, com Torà, s'ha disparat fins a costar el pis més barat entre 400 i 500 €. Si aquí hi sumem les factures de serveis bàsics com l'aigua, el gas i la llum ( sense mencionar internet), ( i sense comptar els messos d'hivern), tenim que una unica persona ha de destinar segurament la meitat, o mes, dels seus ingressos al sostre on viu.

Ara, afegim-hi els aliments, que rapidament pujen a 100 € per setmana. 

Aquí ja ens trobariem que una persona 1000 eurista no podria tindre vehicle propi, ni fer apats fora de casa, ni escalfar-se a l'hivern, ni anar de vacances,...

Si com a alternativa vols comprar la vivenda, tens dos opcions.                                                    Comprar una vivenda ja feta, o comprar un terreny per fer-hi la teva. En qualsevol dels dos casos, a Torà hi ha poca oferta. En el primer, la majoria de cases s’hi haurien de fer reformes i en el segon, els preus están pels nuvols.

Això sense tenir en compte que has de tindre un mínim d'estalvis per fer l'entrada, una nòmina prou alta, i pagar el que convingui durant la resta de la vida.

Aquesta és la realitat en que es troba tothom que "vol/ha de" viure sol.

Algú pot pensar, “ haver estudiat”. Doncs un servidor ha estat 6 anys ( sense comptar l’ensenyança obligatoria ) davant un pupitre.

Gràfica evolució de preus de la vivenda a Catalunya ( 1985-2020)


 Per un altre costat, i indirectament relacionat també amb el tema econòmic, hi ha el fet de criar.

Quan arribes als 40, al ser home, no et diuen la típica frase de: "s'et passara l'arròs", perquè no tenim aquest problema, però si que et diuen la típica de "encara no tens parella ?".                                           

Si és una elecció que has decidit tu, potser te la sua, però si desitges tenir parella i potser tenir fills, pots sentir un sentiment de fracàs/culpabilitat.

Independentment d'això, si et plantejes de criar monoparentalment, a part de suposar més esforç ( logístic i econòmic), si ets home, tens la dificultat de no dependre de tu mateix. En el nostre cas, has de començar un periple burocratic per poder adoptar, o buscar una gestació subrogada ( “ventre de lloguer”). 




En canvi, si ets dona, pot no ser el que desitjes ( criar sola), però almenys tens l'opció de fer-ho sense dependre de ningù més, com algunes amigues que tinc, han fet.

I fins aquí aquestes reflexions d'un "quarenton" de poble !





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada