Teide 0-4-0

Diuen que val més tard, que mai. Doncs aprofitant aquest confinament, explicaré la meva experiència el febrer del 2019 fent el repte de pujar la muntanya més alta de l’estat espanyol (Teide 3718m) des del nivell del mar. 

Ho faig per que a mi m’agrada quan busco informació d’alguna muntanya, trobar informació de primera ma, i si pot ser en la meva llengua millor, així que aquí la deixo per qui la vulgui utilitzar.

Eren les 05:30 del mati del 22 de febrer del 2019 i començava el repte a la Playa del Socorro, el que es coneix com la ruta 0-4-0, ja que per arribar al cim necessites fer 4000 m de desnivell positiu i 28 quilometres. Havíem dormit a un poble proper i la meva parella d’aleshores em va acompanyar amb un cotxe llogat fins la platja.  

Vaig triar aquesta hora perquè per fer el cim del Teide necessites treure’t un permís amb l’hora que passaràs pel control que hi ha a 200 m del cim, i aquest el teníem per la 1 del migdia. Segons els meus càlculs faria 500 m de desnivell positiu cada hora i uns 4 quilometres.

Link per demanar el permis: https://www.reservasparquesnacionales.es/real/parquesnac/usu/html/detalle-actividad-oapn.aspx?cen=2&act=1

Vaig sortir molt motivat i amb l’ incertesa de si trobaria el camí fàcilment, tot i que el duia descarregat al GPS, era la primera vegada que seguia una ruta. Per sort, tot i que havia llegit que no estava indicat, si que ho esta, i per cert molt ben indicat.

Desprès d’atravesar un seguit de poblets i urbanitzacions vaig arribar al mirador del Lance ( 4k, 500m, 1h) amb unes vistes nocturnes espectaculars de tota la costa nord de l’illa i amb un silenci penetrant.

M’havia planificat l’ascensió fent 3 minuts de descans cada hora i aprofitant aquest moment per fer fotos i menjar una barreta o un gel. El tema mes delicat era el de la beguda, ja que fins el quilometre 23 (Montaña blanca ) no em trobaria amb la Clara que venia del parquing de cotxes.  

Al Asomadero ( 8k, 1200m, 2h) es començaven a veure els primers raigs de sol i deixaves endarrera la platja i ja podies veure l’objectiu final. Va ser un gran moment.

De camí a la Degollada del Cedro ( 15k, 2200m, 4h ) em vaig trobar la primera persona, un madrileny que havia anat a pujar el Teide en 3 dies, com a desconnexió d’una separació de parella.

Gran persona, per cert.

En aquest punt canviava una mica tot. El vegetació passava de zona boscosa a arida, amb fins i tot arena que feia alentir la marxa. El desnivell deixava de pujar i començaven uns 3 quilometres de pla que van provocar que m’entres l’estrés de l’horari, i la calor començava a apretar. 

Arribava a la Montaña blanca ( 23k, 2750m, 5’5h) on vaig esperar la Clara i vam acabar de fer els 1000 metres que faltaven de desnivell junts.  

A partir d’aquí em va començar a passar factura l’esforç físic i vaig alentir la marxa. Vam passar per la zona de los Huevos del teide, el Refugio de Altavista  ( 3200m), i fins arribar just a temps al punt de control de la Rambleta ( 27k, 3550m, 7h).

 

A partir d’aquí tot va ser disfrutar. Les vistes, el fum amb olor a sofre que sortia del terra, els diversos colors del terra, les roques volcaniques, i finalment el desitjat cim.

I per fi, repte aconseguit, arribavem als 3718 m del cim del Teide i era espectacular poder observar quasi tota l’illa des d’allí dalt i tambè era molt sorprenent veure el mar, allí on havia començat unes hores abans.

            

A la tornada jo no vaig baixar fins a la platja altre cop, com si que hi ha gent que fa, sinó que a la Montaña blanca vam tirar cap al parquing per anar a recollir el cotxe.

Si podeu, visiteu Tenerife perque te molts racons sorprenents 😉