Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


diumenge, 14 de juliol del 2013

L’esport com a filosofia de vida



Aquesta entrada és conseqüència de la prova esportiva que vaig fer ahir.

La meva primera cursa de muntanya, ni més ni menys que la Trail del Cadí a la Seu d’Urgell, una cursa que havia de tenir un recorregut de 34 km, però que desprès de moltes modificacions, l’organització l’ha va acabar fent de 44 km i 2800 m+ de desnivell acumulat.

No esta malament per començar, heheheh.

Bé, la meva intenció no es explicar els detalls de la cursa, sinó varis cosetes que em van passar com a resultat d’inscriure’m i acabar fent aquesta cursa i que reflecteixen molt bé la meva manera d’entendre l’esport.

Per començar, quan em vaig decidir a córrer aquesta Trail, ja s’havia acabat el plaç d’inscripció, ara bé, estava tant entusiasmat que em vaig posar en contacte amb els organitzadors i em van passar el contacte d’un tal Albert que tot i haver-se inscrit, s’havia lesionat i volia cedir la seva plaça a algú. 
El vaig trucar i no nomes em va cedir la plaça, sinó que em va pagar l’ inscripció.
Tot un mostra de generositat.

Merci Albert, espero algun dia coneixer-te.

Després vaig posar-me en contacte amb en Xavi, un noi de la Seu que havia conegut una setmana abans pujant una muntanya i que m’havia dit: “ tens una casa a la Seu, per quan vulgos “. 
Dit i fet, m’hi vaig auto convidar i per sorpresa meva, era just al carrer del costat de la sortida. 
Com l’anell al dit.
Total, que sense poder-nos veure per horaris, em va deixar la clau de casa seva i vaig estar com a casa.

Merci Xavi, ets molt gran !!!!

Arribat el dissabte al matí, a les 7 va començar la trail ( marató ), jo siguent la primera que feia i sense conèixer quasi ningú dels participants vaig decidir no apretar gaire d’entrada i em vaig enganxar amb dos olotines i un olotí fins a meitat de marató.
Ells amables, em donaven conversa i m’explicaven aventures varies i consells de gent més experimentada que jo.
Una de les coses que em va sorprendre va ser que ell, recollia totes les deixalles que els corredors/es que anaven per davant nostre havien anat tirant per la natura, amb especial delicte, quan érem dins d’un parc natural. 

Aquest és el primer punt de la meva filosofia esportiva:

Per què si ets capaç d’anar fins al mig de la muntanya amb qualsevol objecte de pes, no ets capaç desprès de guardar-te’l al mateix lloc, quan pesa i ocupa menys que quan l’has portat ???

Total, al següent avituallament hi hauran escombraries per tirar-ho.

Jo ho tindria molt clar, abans de començar és fa ensenyar el que portes a sobre i a l’arribada has d’ensenyar els papers buits del que has menjat. Qui no tingui els mateixos a sobre, queda eliminat per una temporada de qualsevol cursa esportiva.
La natura no te la culpa de que hi haguí esportistes que no respecten ni el lloc on corren.

Segon punt:

Fart de tanta seriositat !!! 
Sempre m’ha sorprès la poca conya que hi ha a les curses. La majoria de gent va tot preparada, amb cara de pocs amics i si fas alguna broma, ningú respon.
Jo prefereixo tardar 30 minuts més a fer el recorregut, però fer-lo amb humor. Total, pel mateix preu, ho faig amb humor. Jo no m’hi guanyaré la vida amb l’esport.
Ep, no confondre el bon humor amb el no fotre ni brot.
Jo considero que els reptes esportius que em plantejo i que assoleixo no són cap tonteria, però si per fer esport he de deixar de ser jo, deixaria primer l’esport.


Tercer punt:

La solidaritat entre esportistes ha de ser lo primer.
No m’agrada gens, i jo també ho he fet, per exemple estar en una marxa cicloturista ( Quebrantahuesos 2004 ) i veure algú ha caigut a 60 km/h i que ningú para a socorre’l, per què tothom sap que hi han ambulàncies de l’organització.
Per això prefereixo fer brevets, on en el grup on anem, si un es troba malament els altres l’esperen, li deixen menjar, material o el que convingo sense remugar.

Avui per tu, demà per mi ! En el mon de l’esport, algun dia pilles !



Quart punt:

En els últims anys s’han multiplicat les proves esportives arreu de les contrades. L’esport esta de moda i l’atur  ho propicia.
Segons el meu punt de vista, qualsevol acte esportiu organitzat per grups humans que no siguin una empresa, haurien de procurar no perdre diners en l’organització de les proves, però tampoc guanyar-ne.

No entenc que calgui pagar 60 € per un dia de ciclisme o 30 € per un de running.

El setembre passat, vaig tenir la sort d’organitzar la Punk trail de Calaf, on a part de moltes peculiaritats, es caracteritza per no fer pagar inscripció. Si vols, a l’hora d’inscriure’t encarregues l’obsequi i amb els diners que pagues d’aquest s’autogestiona tot plegat.

Per cert, avui s’obren les inscripcions per l’edició del 2013: http://punktraildecalaf.wordpress.com/



Res més, vaig  a preparar el meu nou repte per aquesta setmana !!!!
Bona setmana !!!!

dimarts, 2 d’abril del 2013

El cas Torà 10 anys despres

Ahir va fer 10 anys del "segrest legal" del primer dels joves de Torà acusats de "terrorisme".

Per si no coneixes el que va passar:

  

En aquest aniversari d'aquells dies tant inquietants, crec que és el moment de fer un repas a l'evolució que han tingut algunes de les persones que van ser claus en aquella nova pagina de la repressió política a Catalunya:
 

Baltazar Garzon Real:
 

2003: Magistrat del jutjat nº 5 d’Instrucció de l’Audiència Nacional que va ordenar detenir sota la LAT ( Llei Antiterrorista ) els tres joves de Torà.

Conegut per ordenar centenars de detencions contra independentistes bascos i catalans i acumular un nombre elevat de denuncies per tortures comeses en detencions ordenades per ell.


 Va ser suspès de forma cautelar en les seves funcions com a jutge de l'Audiència Nacional pel Consell General del Poder Judicial el 14 de maig de 2010, després que el magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela acordés l'obertura de judici oral contra Garzón per presumpta prevaricació per la decisió de declarar-se competent per investigar els crims de la repressió franquista. Ha estat imputat en tres causes obertes al Tribunal Suprem. Dos continuen el seu procés, la primera va tenir una sentència contrària a Garzón: el 9 de febrer de 2012, aquest tribunal va condemnar per prevaricació de manera unànime per les escoltes il · legals durant la investigació del cas Gürtel amb la pena de «11 anys d'inhabilitació especial per al càrrec de jutge o magistrat amb pèrdua definitiva del càrrec que ostenta»


Actualment vivint a Argentina.

José Javier Martín Pujal,  alias “Jordi”:


2003: Cap de la brigada d’Informació de la Policia Nacional ( Barcelona )


Qui va ser assignat pel jutge Baltasar Garzón per a dirigir l’operació policial del cas Torà. Va ser qui va dirigir personalment els interrogatoris il·legals i tortures a la comissaria dels Mossos de Lleida


Imputat per tortures en 4 ocasions, per detencions contra joves de moviments socials catalans. Sols una vegada va arribar a judici i mai va ser condemnat per aquests fets.


El 2009 va ser detingut pels Mossos d’esquadra en una operació contra la prostitució il·legal, (cas Riviera-Saratoga), i pel qual va ser apartat del CNP. 
Actualment ha estat readmès al CNP tot i  enfrontar-se a una condemna  de 44 anys de presó per extorsió y intimidació passiva.


http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/06/catalunya/1333742363_912765.html
 
Ramon Martí Sanahuja

Sergent dels Mossos d’esquadra encarregat de dirigir l’operació policial.



Després d’una greu malaltia va morir el passat 31 d’octubre de 2011
 

Rosa Maria Perez Perez


Metgessa forense que durant la detenció de Jordi Vilaseca va realitzar les visites mediques al detingut. Durant aquest temps el detingut va tenir de ser ingressat a l’UCI de l'hospital de Santa Maria de Lleida.


 Des del 2007, Presidenta del col·legi oficial de metges de Lleida



Núria de Gispert i Català:


2003: Consellera d’Interior i Justicia de la Generalitat de Catalunya ( CiU )

Encarregada política de dirigír els Mossos d’Esquadra durant l’operació policial.


Actualment: Presidenta del parlament de Catalunya

Jordi Pujol i Soley: 


2003: President de la Generalitat de Catalunya ( CiU )


Responsable polític com a cap del govern de la Generalitat de Catalunya, de l'operació policial.
Durant el seu mandat, foren multiples els i les catalanes independentistes detinguts, torturats i empresonats, com per exemple l'operació Garzon dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
 
 Ángel Jesús Acebes Paniagua:



2003: Ministre de l’interior d’Espanya ( PP )


Durant el seu mandat la repressió policial a nivell espanyol fou brutal, en una creuada constant contra la dissidencia política, torturant i empresonant fins i tot a periodistes com els del diari Egunkaria.
Durant els atentats del 11-M de 2004 a Madrid arriba a acusar, sense proves, a l'organització ETA, de ser l'autora de l'atentat.


Deixà la política el 2009, i a l'abril de 2012, l'empresa del sector elèctric Iberdrola fitxa Acebes com a conseller extern del Consell d'administració i membre comissió de nomenaments i retribucions de la companyia i de la comissió d'auditoria i supervisió del risc.

El 4 de juliol de 2012 el Jutjat Central d'Instrucció Número 4 de l'Audiència Nacional l’imputa com a conseller de l'entitat Bankia per presumpta comissió de delicte d'apropiació indeguda, falsificació de comptes anuals, administració fraudulenta o deslleial, i d'un delicte de maquinació per alterar el preu de les coses, en el que es coneix com Cas Bankia.


José María Aznar López



2003: President del Govern espanyol ( PP )


El 2003 decideix que Espanya liderà juntament amb EUA i el Regne Unit la guerra contra Iraq, decisió que origina les manifestacions més grans dels últims anys a l’estat espanyol. 


En l'actualitat presideix la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), que és denominat «el laboratori d'idees del PP», i des de 2011 és assessor extern per a Llatinoamèrica de l’empresa energètica Endesa.


Moment dels escorcolls el 2 d'abril de 2003
 
 

 Fins aquí aquest repas historic de les persones que van intervindre d'una manera o altra en aquella operació policial, que molts de vosaltres deveu tenir encara presents a la memoria.

Personalment, ni puc oblidar, ni vull perdonar, les persones ( funcionaris de l'estat ) que van utilitzar la tortura fins als seus límits, ni els jutjes que segueixen, encara avui permetent aquestes practiques inhumanes.