Ja han passat
14 anys des de que el 1997 és va aprovar el famós Protocol de
Kyoto, protocol que pretén treballar per
intentar que el nostre planeta no continuí el camí cap a la autodestrucció
mediambiental.
Aquest protocol no ha gaudit d’una infància
que diguem meravellosa, ja que fins ara, als inicis de la seva adolescència no
ha comptat mai amb el suport i l‘estima de tots els seus/ves progenitors/es.
Semblaria que aquest tema és prou important
per què la totalitat de representants de cada país és posessin les piles per
arribar a uns acords i uns compromisos que anirien a favor de tots i totes els
que vivim en aquest planeta. Però vet aquí que sembla que no a tothom li
importa per igual la salut de la mare terra.
Des d’un bon inici, EUA ja va deixar clar que
ells no ratificarien aquest protocol, ja que tot i ser el país amb més emissions
contaminants, argumentaven que si altres països en via de desenvolupament no reduïen
també les seves emissions podrien perdre competitivitat econòmica.
Aquest protocol no és va posar en marxa fins
el 2005, quan Rússia es va sumar al
protocol i aixì feia que els països firmants superessin el 55% de les emissions
del planeta, xifra mínima. Aquest protocol preveu que durant el període
2008-2012 es redueixin les emissions que tenia el planeta el 1990, d’un 100% a
un 95%.
Aquests dies, desprès de 14 anys, s’ha
celebrat a Durban ( Sud-àfrica) una cimera per parlar sobre el futur del
protocol de Kyoto més enllà del 2012 i les accions a emprendre. Tristament s’ha
constatat,( al meu entendre), la poca voluntat de canviar el rumb i d’una
vegada per totes cuidar el mon on vivim.
La cimera va acabar tard i amb un acord per
salvar l’ imatge de la trobada
Prorrogar el protocol de Kyoto
fins el 2017 o el 2020, sense el vist-i-plau dels majors emissors de gasos (EUA, Rússia, Japó i Canada. O sigui que a partir del 2012, aquest protocol
nomes afectarà el 15 % de les emissions del planeta.
Al meu entendre, s’ha posat un pedaç a la
roda, però la roda dia a dia va perdent aire, un aire que no es renovable, un
aire que dia a dia farà que ens costi més de respirar.
Conclusió: l’ésser humà s’està tallant la rama
de l’arbre on és subjecta.
Que podem fer els ciutadans,a nivell
individual per contribuir a preservar el nostre món?
Aquí una pagina molt interessant i plena de
recursos: http://opcions.org
Molt bona nit!
Jo no entenc perquè fan protocols i òsties si després no ho compleix ningú, o casi ningú. És molt trist saber que vivim en un món meravellós i que ens l'estem carregant poc a poc.
ResponEliminaConec gent que no vol reciclar perquè diu que no serveix per a res..... i per ells potser no servirà, però pel planeta qualsevol petita acció és una esperança.
La natura és savia no??? Doncs encara estic esperant (ara seré molt bèstia) una hecatombe mundial i que la mare Terra peli la meitat dels humans.... que som massa i massa burros.