Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimarts, 10 de gener del 2023

Tortura psiquica

Ahir mentre mirava el documental "de Matinada" ( fet pel Dan Ortinez d'Aixina) que narra les detencions i empresonaments el 23 de setembre de 2019 de 9 persones dels CDRs acusades de terroristes em van venir al cap molts records.

Podeu trobar el documental a la web www.alerta.cat.


Felicito a la gent del 23s per tenir el valor de sortir a explicar el que van viure. Se que no és fàcil.

Aquest documental m'ha fet recordar la importància que te explicar el que alguns em patit en les pròpies carns, perquè, encara que es  desagradable, som els únics que podem fer-ho de primera ma.

Un dels moments que em va fer plorar va ser quan una de les parelles d'un detingut va dir que s'havia passat 10 dies sense sortir del llit després de la detenció. Aquesta és una de les conseqüències que te la repressió, la capacitat d'afectar a tot l'entorn de les persones detingudes, parelles, fills/es, familiars i amistats properes i és una arma amb la que juguen els cossos policials i el propi estat.

En un altre moment una altra parella explica com el seu fill des del dia de les detencions, en el qual el gos bordava molt, cada cop que sent bordar el gos ho associa a perill.

Al sentir aquests testimonis m'han vingut varies situacions al cap.

La primera ha sigut quan justament ara fa 20 anys i després de passar per comissaria 5 dies, em van ingressar a la presó de Soto del Real. Allí, durant uns minuts vaig coincidir a una sala amb 5 nois de Lekeitio ( Euskalherria) que havien estat detinguts el mateix dia que jo. Quan em vaig dirigir cap a ells, un d'ells es va alterar molt i em va intentar agredir. Els altres em van demanar disculpes. Allí vaig poder veure molt punyentment els efectes de les tortures en algú altre.



Jo no era conscient de les meves seqüeles en aquell moment. Nomes estava a gust de saber que estava a la presó i allí no et torturen ( normalment).

Vaig sentir com algo havia canviat dins meu un cop vaig sortir de la presó, dos mesos després.

El primer que vaig notar va ser el primer dia que vaig tornar a treballar. Vaig arribar a Calaf amb el cotxe i aleshores em vaig adonar que no havia ficat ni musica, ni la radio. Estava en un altre mon.

Després, i durant uns quants mesos em van anar venint "flashbacks" a la ment de diferents moments de la detenció. En moments sense cap relació t’apareixia una escena concreta a la ment. També en determinades situacions he tingut la sensació de que algú t’està vigilant igual que passava a comissaria, on tenia un mosso d'esquadra a la porta de la sala d'interrogatoris les 24 hores.

I el que també sempre m'ha anat passant des d'aleshores ha sigut que quan em trobo un control policial m'agafa por.

Com sempre he dit, prefereixo mil vegades les tortures físiques, que en un temps desapareixen, que no pas les psíquiques, ja que aquestes les portes sempre més a sobre. 

Aprofito aquesta entrada per dir que s’està treballant en publicar un llibre on s’explicarà tot el que va passar en les detencions de Torà, justament ara fa 20 anys.







2 comentaris:

  1. Totalmente de acuerdo con tu reflexión...es importante explicar estas injusticias ...un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fas molt bé d’explicar-ho, una abraçada i força!
      Espero el llibre amb candeletes.

      Elimina