Com a persona que tot i no ser basca, indirectament m'ha tocat viure de més aprop del habitual el conflicte em sentia necessitat d'aportar la meva visió/vivència en aquests moments tant importants per Euskal herria.
Intentaré aportar més aviat dades i no opinió personal, tot i que aquesta serà inevitable.
Qualsevol conflicte armat genera sofriment per les parts enfrontades. Quantificar el dolor infringit és impossible i incomparable, ja que aquest es subjectiu.
Només ens queden certes dades per fer-nos una idea del que ha sigut el conflicte.
Assassinats comesos per ETA:
Morts de l'altra part del conflicte:
Assassinats per part de forces de seguretat de l'estat: 94
Assassinats per grups d'extrema dreta o creats per l'estat español: 73
Morts per suïcidi, manipulant explosius o enfrontaments: 277
TOTAL : 444
Font: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/06/14/paisvasco/1371204474.html
Ara bé, aquest conflicte no ha generat nomes morts. Tristament també ha generat dolor en forma física, psíquica i emocional en forma de tortura cap a les persones detingudes, dispersió dels empresonats per els estats espanyol i francès ( amb el conseqüent castig als seus familiars que els han de visitar) i vulneració de drets humans i les pròpies lleis espanyoles, com la de l'alliberació de presos malalts terminals i amb 2/3 parts de la condemna complerta.
En aquest punt si que vull fer una aportació personal sobre la meva vivència personal, ja que en el meu pas com a detingut sota la llei antiterrorista ( LAT ) per l'Audiència Nacional, posteriorment les presons de Soto del Real i Aranjuez i finalment estant en llibertat vaig poder estar en contacte amb diversos ciutadans bascos ( la majoria dels quals no havien sigut mai membres d'ETA).
El primer trobament va ser a l'entrada a la presó de Soto del Real on vaig coincidir amb 3 joves de Lekeitio que havien estat detinguts el mateix dia que jo. La meva sorpresa va ser veure com un d'ells, que havia estat torturat, em va intentar agredir. Era impactant veure com et poden arribar a deixar desprès de passar 5 dies en una comissaria d'un país "democràtic".
Casos de denuncies per tortures a Euskal herria separades per governs :
 | |||
| Avui en dia ja són 5657 les denuncies per tortures presentades |
Un dels casos amb més repercussió social va ser el d'Unai Romano ( vitorià) que va ser torturat tant durament que va acabar així el 2004. Posteriorment va ser absolt dels delictes que se li imputaven.
 | |
| Unai Romano abans i desprès de sortir de comissaria |
La segona va ser a l'entrada al modul de la preso d'Aranjuez. Allí vaig compartir convivència amb 3 presos polítics bascos i vaig poder comprovar la realitat del conflicte.
Els dissabtes a la tarda era el moment de comunicar-nos amb els familiars i el fet de veure com una quarantena de joves ( mitjana d'edat de 24 anys ) anàvem cap a fer un vis-a-vis ( parlar a traves d'un vidre amb els familiars ) com si fos lo més normal del món estar allí. Tota una generació de joves que havia prioritzat els seus ideals per davant de la seva vida. I pensar que allò passava a cadascuna de les presons de l'estat espanyol.
També em feia posar la pell de gallina veure com feien vaga de fam i que cada dia estaven més dèbils i que a altres presons alguns presos havien tingut que ser hospitalitzats. Tot per aconseguir uns drets per les persones preses que l'estat espanyol esta/va vulnerant.
El sentiment que se'm generava era de que tot allò, no se de quina manera, però s'havia d'acabar. No podia ser que les ansies de llibertat d'un poble tingues com a conseqüència tant sofriment.
E.T.A. ha decidit desarmar-se unilateralment, desprès de veure que durant aquests 6 anys desde que va anunciar la final de la violència els estats espanyols i francès no han fet ni un sol pas per rebaixar la tensió en el conflicte. Ara bé, el conflicte te molts fronts que queden a l'aire, com és la situació dels 347 presos polítics bascos. Continuaran com fins ara ? Seran apropats als seus llocs d'origen ? Seran amnistiats ?
També queden membres d'E.T.A. en llibertat i persones basques exiliades a altres parts del món que no se sap si podran tornar a euskal herria o hauran de seguir vivint en la clandestinitat.
Sigui com sigui, avui és un dia que passara a la història pel poble basc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada