Fa uns quants anys, desprès de tornar d'un viatge llarg per sudamerica vaig decidir fer-me un perfil en una aplicació de cites.
El motiu ? Buscar algú (del sexe oposat) per tenir una relació estable, ja que amb 33 anys ja no era tant fàcil coincidir amb gent nova.
Desprès de confrontar-me amb els debats morals interns, i amb el típic, " I quan em trobi algú conegut ?", etc.... em vaig tirar al mercat. Com tothom al principi, amb molta il·lusió, se’m va obrir tot un mon al davant. Dosis de dopamina, començar a practicar això dels xats i desprès començar a descobrir tot de coses i com actuen les persones que allí estan, en el meu cas, les dones.
Per qui no sàpiga com funcionen aquestes aplicacions, bàsicament totes es basen en que et fas un perfil on tens l'opció de posar: nom, edat, fotos, descripció, que busques, que t'agrada o quins plans de vida tens. El mateix mòbil et detecta d’ubicació i et mostra la gent de la franja d'edat i als quilometres a la rodona que li indiquis.
A partir d’aquí, cada aplicacio, i depenent si pagues, o no, et deixa fer mes, o menys accions i comences a poder veure perfils d'altra gent i pots decidir si li fas "like" o no. Si la persona a qui li has fet like, fa el mateix amb tu, fas el que es coneix com a "match" i pots començar a tindre-hi una conversa.
 |
| Organitzacio tipica de perfil a Tinder. Mundo deportivo |
Doncs be, al cap del temps vaig començar a veure coses que em sorprenien del que busquen les dones i sobretot del comportament que tenien en aquestes relacions virtuals, cosa que m’estranyava. Així que vaig decidir començar a analitzar-ho i ara he decidit publicar els resultats.
Se que això pot comportar-me que hi hagi gent que s'enfadi, els hi sembli que generalitzo, o fins i tot em tractin de masclista, però simplement son dades i una opinió. Tothom pot fer i dir la seva opinió.
Potser les dones que estan en aplicacions podrien exposar les mateixes dades a l'inversa, però jo no tinc aquesta informació.
Aquestes dades son extretes de les tres aplicacions que he tingut instal·lades de forma intermitent, Tinder ( majoritàriament), Bumble i Okcupid i les 255 noies amb les que he tingut "match".
La primera cosa que em va sorprendre va ser que quasi totes les dones ficaven la seva alçada i la majoria d'aquestes demanaven que fossis mes alt.
Mai m'havia plantejat el tema de l'alçada com algo que em fes decidir per una o altra noia, i vaig preguntar-li amb algunes de les que havia fet "match", el motiu. La resposta que mes vaig sentir va ser que " em sento mes protegida". Em va semblar curiós i en cert punt preocupant.
Altres coses que mai he entès, han sigut dos de les opcions que et deixa triar les aplicacions en funció del que busques. "Busco amics", i "encara no se que busco".
Jo entenc aquestes apps, com l’opció de buscar gent del sexe que t'atrau per compartir-hi ......, ja sigui relació amb sexe, o sense, o...., o..., però mai amics, ja que jo si vull trobar gent que vagi a la muntanya aniré al club excursionista i no m’importarà si son homes, o dones. I si vols gent per fer activitats, hi han altres aplicacions i entitats.
Per altra banda, si fiques l'opció de " encara no se que busco ", i no especifiques res mes, entenc que es gent que nomes vol xafardejar i ho fas servir de passatemps sense cap altra voluntat.
Una altra de les opcions que em sorprèn es " busco relació estable".
Perquè ?
Doncs perquè alguna dona amb qui encaixes al 100% al perfil, quan comences a parlar-hi i li acabes proposant de fer algo junts ( cafè, ciclisme, etc ) et respon: "no tinc temps per quedar". Aleshores, quin temps vols destinar a una relació estable ?
Un altre factor es l'importància que dones a la distancia en funció d'on ets.
Al anar ampliant el radi de gent, arribes a gent d'area metropolitana, Lleida, pirineus, etc... i t'adones de la diferencia de com concebem la distancia la gent. La gent de 50 kms cap a Barcelona quan els hi dius d'on ets, normalment et deixen de parlar ja que els hi resulta un altre mon.
En certa part ho comprenc. Tenen moltissimes opcions a menys distancia.
Ara be, entendria que això fos amb el tema sexe, però amb el tema trobar parella ?
Que passa si coneixes algú de lluny ? No pots acabar vivint junts al lloc que concertis ? Perquè hi ha aquesta línea vermella de les dones d’àrea metropolitana ?
Tambe esta clar que la proporció d'homes i dones a aquestes aplicacions es d'un 75 a 25% per tant si ets dona tens moltes mes opcions d’èxit.
Segons alguns estudis, les opcions de fer match son d'un 0'6% pels homes i d'un 10% per les dones. Això nomes per poder començar a parlar amb algú.
Altres coses que em sorprenen es que de les 255 dones amb qui he pogut començar a parlar, un 50 % d'elles no han escrit MAI res. Ja sigui perquè no han respost a les meves primeres preguntes, o perquè elles no han iniciat la conversa quan els hi ha sortit que em fet "match". Aquesta dada es molt curiosa, ja que per un costat penso: " i perquè em fiques que t'agrado si no vols destinar ni 5 segons a coneixem ?" i per l'altra, aquesta dada varia del 50% al 0% depenent de l’aplicació.
Com pot ser això ? Les dones de certes aplicacions son tant diferents a les d'una altra ?
No. Simplement hi ha aplicacions, com Bumble, que obliguen a la dona a començar la conversa durant les primeres 24 hores, sinó s'elimina la connexió.
Per tant, el missatge que m'arriba es, "nomes em moc quan hi ha el perill de perdre l’opció".
Així mateix, si ets una persona sensible i creus en la responsabilitat afectiva, aquestes apps no es una molt bona idea. El 70 % de les dones fan el que avui en dia es coneix com a "ghosting", altrament dit "et deixo de parlar sense motiu", sense despedir-se i mai mes en saps res.
Amb casos sonats com una persona que coneixes personalment, i tens amics en comú, i t'invita a sortir amb bici un dissabte. No pots. I quan l’endemà li preguntes com li ha anat, mai mes et respon.
O gent, amb qui quedes i no es presenta a la cita, i mai mes et diu res.
També m'ha sorprès el fet de conèixer varies dones militants fins la medul·la en moviments feministes i que al meu entendre no apliquen aquesta "igualtat de gènere", ja que quedes una primera cita a Barcelona ( zona seva), sortim els dos de la cita encantats, ens passem els telèfons, tot flueix excel·lentment durant una setmana, tornes a quedar a Barcelona, i quan dius que no podràs i si podria vindre ella a Manresa, la resposta es que ella no pot sostenir una relació a distancia on hagi de moure's i et deixa de parlar. Curiós !
O el cas mes greu, perquè constitueix un delicte, quan vaig quedar amb una professora d'universitat a l'Hospitalet de Llobregat i al cap d'una hora de fer el cafe i quan vaig decidir marxar em va agredir sexualment. Quan li vaig preguntar que feia em va respondre "em venia de gust i sentia que a tu també". El trist d'aquesta societat en que no hi ha igualtat de gènere es que quan li vaig consultar al meu advocat, per denunciar-la, em va dir: " es trist, però tu ets l'home i tens molt poques opcions ".
Ningú en parla de les agressions que podem rebre els homes, ja que socialment es un èxit que una dona se’t tiri a sobre aprofitant la seva superioritat social.
També a l'edat que tenim, post 35, t'adones que les dones que et trobes i que volen tenir fills, et manifesten que se senten amb ansietat perquè senten que biològicament no tenen temps i per tant et transmeten una pressió per que no tenen marge temporal d'error. Aquest tema porta a un altre que es quan et diuen, " tu no tens aquest problema!".
No, jo tinc un altre problema i es que no puc decidir tindre fills sense parella.
Una altra cosa que he trobat curiosa es com ens costa a la gent ( tot i tenir 40 anys) expressar el que volem sense embuts. Altrament dit, anar al gra i no marejar la perdiu. Jo dono molt valor al temps i per tant, prefereixo expressar-me el mes clarament possible i així ( tot i que l'altra persona pot pensar que vaig a sac) no deixes lloc al dubte, ni a males interpretacions, però trobo que en general ens compliquem massa la vida.
Una dada que em sembla molt curiosa es que des del primer cop que em vaig instal·lar una aplicacio d'aquestes, fins a dia d'avui, les dos relacions mes llargues que he tingut han sigut amb gent que no he conegut a traves d'aquestes xarxes. Per ressaltar.
Be, tot això per arribar a unes dades, que en el meu cas son esperpèntiques. Segons la meva manera d'entendre la lògica humana de relació interpersonal que es basa en " tinc unes necessitats sexoafectives, doncs faig algo per satisfer-les amb respecte cap a l'altre", nomes un 7% de les dones d'aquestes aplicacions ho han aplicat, independentment de si em acabat fent un cafè, o hi ha hagut algo mes.
Cal dir que com tot a la vida, també te algun canto positiu. I es que tinder m'ha servit per comprar un cotxe. Si, si. Amb una noia que vaig quedar per fer uns quants cafes, li vaig acabar comprant el cotxe i els dos contents.
Espero no haver desmotivat algú que s'estava plantejant ficar-se alguna d'aquestes aplicacions. Cadascú que trego conclusions de la seva experiència.
