Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimarts, 14 de febrer de 2012

Ha tornat a passar!!!


M’hagués agradat no haver fet  mai aquest article.

Altra vegada se’ns han endut companys de les dues rodes, companys amb els que em compartit rutes en marxes cicloturistes, amb qui em pedalat en el mateix pilot, qui ens ha unit una passió i molts reptes personals.

Aquest cop ha sigut més aprop, a les nostres terres de la plana de Lleida, allí on els hiverns estan marcats per la boira i el fred intens i on els ciclistes de carretera esperem ansiosos que arribin aquests dies de sol. Ens es igual el fred, però que faci sol i poder sortir a rodar, per preparar les primeres marxes del març.
Aquest diumenge era un dia d’aquestos i quatre companys de Balaguer feien una sortida, però tot just al polígon industrial de Campllong, a escassos quilometres de Balaguer van ser atropellats per un cotxe.
Dos d’ells, ja no ens podran tornar a acompanyar, desitjo que els altres dos es recuperin molt aviat i puguin fer-ho.

Aquesta noticia m’ha fet recordar aquella brevet de 300km de l’any 2010, quan estava a la sortida a Manresa. Era de nit i encara no havia sortit el sol, i vaig coincidir amb un ciclista del C.C.Sant Celoni i li vaig preguntar: “ Que ha vingut el Xavi?”

Ell em va mirar tot estranyat i em va dir: “ Que no ho saps?’”

El setembre anterior una furgoneta havia acabat amb ell. Em va caure el mon a sobre, no podia ser, un company de les dues rodes i de fora de les dues rodes, que no el tornaria a veure més.

Se’m van passar les ganes de posar-me a rodar tot el dia i encara no se per què vaig ficar-m’hi, amb una sensació de voler anar cap a casa i que tot era una merda.   

Ara aquesta noticia m’ha fet tornar a plantejar moltes coses, més quan el lloc on va passar l’accident es on més d’una vegada he entrenat.

Molta gent, t’ho diu: “ I no us fa por, anar per la carretera?”, “es molt perillós”.

Si, a tot. Però quan t’agrada una cosa la desitgés fer. Prens les mesures adequades i segueixes les normes de circulació, però no pots evitar el que fa l’altra gent que utilitzen les carreteres.
Jo també reconec que algun cop he circulat amb més de 2 ciclistes en paral·lel o sense avorar-me, però entre els que utilitzem les vies ens hem de tindre un cert respecte, ja que sempre sóm els ciclistes els que tenim les de perdre.


En record del Xavi, el Pere i el Joan. 



                                     Imatge de la marxa cicloturista Montsec-Montsec



2 comentaris:

  1. Notícies així sempre trasvalsen... No hauria d'haver passat. Sovint el respecte és el que menys falta a les carreteres.
    Jo com a conductora de vehicle de quatre rodes he de dir que hi ha vegades que em cago en els ciclistes (i motoristes) que van pel mig, giren sense avisar i a sobre em fan sentir malament perquè no em vull ni imaginar la idea d'atropellar-ne un! Però hi ha de tot com a tot arreu, no? Sempre hi perd el més dèbil.....
    Ànims nen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El respecte és el que menys sobra, volia dir.

      Elimina