Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimecres 21 de març de 2012

Xocolata, ciclisme i sexe!

Aquest article fa molt de temps que el tenia en ment i finalment veu la llum!!!  Béeee!

En aquesta vida com la majoria de gent, jo també busco la felicitat i aquests són els tres millors mètodes que fins ara he descobert per aconseguir-la: el ciclisme, la xocolata i el sexe.

Començaré pel ciclisme, ja que és la que més conec i he pogut experimentar en pròpia pell.
(Aquest apartat es pot generalitzar a qualsevol esport).

Pel que diuen els experts en educació física, però més que res pel que jo he sentit en el meu cos, el ciclisme aporta dosis molt altes de serotonina, hormona que segrega el cervell i que ens fa sentir-nos més feliços/es.

Almenys en el meu cas, els dies que surto a rodar noto en acabar, i la resta del dia, una sensació de plenitud, que es tradueix en un millor humor i amb una satisfacció interior difícil de definir si no s'ha experimentat.  

A part, el fet de posar-te objectius durant la temporada i arribar-los a aconseguir em reporta un esperit d'autosuperació que repercuteix en l'autoestima.

Molta gent em titlla a vegades de boig, (més els últims anys que me aficionat a les brevets, proves de llarga distancia), per fer sortides nocturnes o estar sense dormir més hores de lo habitual i la veritat és que potser teniu raó, ja que no s'acaben d'entendre aquestes aficions, però quelcom de benestar m'aporta quan ho continuo fent.



La xocolata, uffffff, que dir de la xocolata? Crec que és l'aliment amb un % més elevat d’addictes del mon.
O no és veritat? Que demanes sinó quan el cambrer/a et diu los postres en un restaurant? Jo el primer amb el que em fixo és si hi han coulant o profiterols amb xocolata, o ....

La xocolata proporciona, i serveix per:

1) Serotonina: tranquil·litat, sedació i felicitat

El consum de la xocolata indueix a la producció en el cervell d’una substància anomenada triptòfan vinculada a la serotonina. Aquesta hormona és la responsable directa de que un individu gaudeixi de les sensacions de tranquil·litat, sedació i felicitat. 

2) Magnesi:  beneficiosa davant el síndrome premenstrual.

La xocolata és rica en magnesi. La falta d’aquest mineral ha estat relacionada pels experts amb els símptomes de la síndrome premenstrual. Per això, moltes dones asseguren que la xocolata ajuda a millorar el seu estat d’ànim, especialment en el període premenstrual o quan estan deprimides.

3) Teobromina: un estimulant natural.

La xocolata té teobromina, alcaloide que té efectes directes sobre l’organisme. En concret, actua como diürètic i estimula el sistema renal. La xocolata exerceix un efecte estimulant del sistema nerviós central similar al de la cafeïna. 

4) Carbohidrats i greixos: sacietat i rapidesa mental.

La xocolata conté greixos que provoquen després d’haver-ne consumit una sensació plaent de sacietat. Els carbohidrats presents en la xocolata fan que després de varis processos químics s’incrementi  la quantitat d’oxigen  que arriba al cervell, el que té com a conseqüència una major fluïdesa mental.

5) Amantadina:

La xocolata presa en quantitats superiors a les que hi ha en una tableta indueix una sensació plaent y de benestar. Ara bé, el cacau i la xocolata purs contenen, almenys, el doble d’aqueta substància que la popular xocolata amb llet.

6) Polifenols: salut cardiovascular

La xocolata conté antioxidants naturals, composts fenòlics, adequats principalment com a protecció contra les malaltes del cor. Presents habitualment en aliments d’origen vegetal, els polifenols ajuden també a prevenir malalties degeneratives, l’envelliment de las cèl·lules i inclús el càncer.




L'ultima d'aquestes, i per mi la més complexa d'aconseguir, ja que és l’única de les 3 que no depèn d'un/a mateix/a, en tant que ineludiblement t'has de relacionar amb altres essers humans és el sexe.  

El sexe, allò en el que ens posaríem d'acord la gran majoria d'animals d'aquest planeta i que sobrepassa qualsevol cultura. Allò que es practica ( més o menys) en tots els racons del mon sense excepció. Allò que a molts homes i també dones ens ha fet perdre algun cop el cap, i n'hi ha que encara l'han de trobar, i és que no n'hi ha per menys, o no?

Doncs el sexe també es una gran font de benestar personal, ja que entre altres coses:

Millora l'autoestima
Fa semblar més jove
És un calmant natural del dolor
Millora les relacions interpersonals
Enforteix el sistema immunològic
Augmenta l’energia
Disminueix els síntomes de la depressió i l'ansietat.






Com en tot, jo crec que el millor en aquest cas és portar una dieta mediterrania. Una mica de cadascuna.

Bé, ara ja podeu entendre per què em foto aquestes rutes quilomètriques sobre la bici menjant un fart de barretes energètiques de xocolata. Ara que, ben pensat, unes maduixes amb xocolata al costat del llit ......

Bona primavera a tothom!!!!






dimarts 14 de febrer de 2012

Ha tornat a passar!!!


M’hagués agradat no haver fet  mai aquest article.

Altra vegada se’ns han endut companys de les dues rodes, companys amb els que em compartit rutes en marxes cicloturistes, amb qui em pedalat en el mateix pilot, qui ens ha unit una passió i molts reptes personals.

Aquest cop ha sigut més aprop, a les nostres terres de la plana de Lleida, allí on els hiverns estan marcats per la boira i el fred intens i on els ciclistes de carretera esperem ansiosos que arribin aquests dies de sol. Ens es igual el fred, però que faci sol i poder sortir a rodar, per preparar les primeres marxes del març.
Aquest diumenge era un dia d’aquestos i quatre companys de Balaguer feien una sortida, però tot just al polígon industrial de Campllong, a escassos quilometres de Balaguer van ser atropellats per un cotxe.
Dos d’ells, ja no ens podran tornar a acompanyar, desitjo que els altres dos es recuperin molt aviat i puguin fer-ho.

Aquesta noticia m’ha fet recordar aquella brevet de 300km de l’any 2010, quan estava a la sortida a Manresa. Era de nit i encara no havia sortit el sol, i vaig coincidir amb un ciclista del C.C.Sant Celoni i li vaig preguntar: “ Que ha vingut el Xavi?”

Ell em va mirar tot estranyat i em va dir: “ Que no ho saps?’”

El setembre anterior una furgoneta havia acabat amb ell. Em va caure el mon a sobre, no podia ser, un company de les dues rodes i de fora de les dues rodes, que no el tornaria a veure més.

Se’m van passar les ganes de posar-me a rodar tot el dia i encara no se per què vaig ficar-m’hi, amb una sensació de voler anar cap a casa i que tot era una merda.   

Ara aquesta noticia m’ha fet tornar a plantejar moltes coses, més quan el lloc on va passar l’accident es on més d’una vegada he entrenat.

Molta gent, t’ho diu: “ I no us fa por, anar per la carretera?”, “es molt perillós”.

Si, a tot. Però quan t’agrada una cosa la desitgés fer. Prens les mesures adequades i segueixes les normes de circulació, però no pots evitar el que fa l’altra gent que utilitzen les carreteres.
Jo també reconec que algun cop he circulat amb més de 2 ciclistes en paral·lel o sense avorar-me, però entre els que utilitzem les vies ens hem de tindre un cert respecte, ja que sempre sóm els ciclistes els que tenim les de perdre.


En record del Xavi, el Pere i el Joan. 



                                     Imatge de la marxa cicloturista Montsec-Montsec



dijous 12 de gener de 2012

La soledat!


Molt bon any 2012 a tothom!

El primer article d’aquest any, el dedico a un sentiment que de ben segur tots i totes em sentit en alguna ocasió. La soledat!

Varies situacions en els últims dies m’han fet reflexionar-hi i finalment decidir-me per escriuren un article.

Primerament, les dates que ben just acabem de deixar endarrere. En aquestes dates és sabut que molta gent esta contenta i il·lusionada de tornar a veure als seus essers estimats. Hi ha una espècie de pau generalitzada. Una pau que paralitza tots els mals de cap de tots nosaltres. Ara bé, per algunes persones també són uns dies on se’ns reflecteix una certa soledat que portem dins i no ho acabem de viure amb tanta eufòria, com d’altres.

En segon lloc, aquest any jo vaig decidir començar l’any anant a buscar la neu que no ha caigut per aquí, per això vaig anar a Suïssa. Per primer cop a la vida vaig decidir de fer un viatge en solitari i vaig triar un país on precisament no s’havia cap dels 4 idiomes oficials( francès, alemany, italià i romanx).

Amb qui hi vas?
Hi has anat sol?

Aquestes són les frases que alguns/es m’han fet i he pogut observar que és una cosa que ens sorprèn i que la trobem extranya.
La veritat es que jo sempre havia fet tots els viatges acompanyat i amb aquest he descobert els pros i els contres sobre veure mon en solitari, però sobretot he descobert que es poden fer coses sol.

Per un costat he descobert que anant sol, et sorgeixen certes necessitats que no tens si viatges acompanyat, com per exemple, el fet de comunicar-te amb altres essers humans que son desconeguts o tenir de fer-te entendre, evitant així el gag de: “ Parla tu, que jo no se l’idioma”.

També vaig poder trobar-me en una situació singular. Desprès d’invitar a la dona que m’acollia a casa seva, a un sopar tradicional català, ella va convidar a 3 amics/amigues i vet aquí que al final ens vam trobar al voltant d’una taula 5 persones d’arreu del mon parlant de Catalunya. Crec que l’idea em va sorgir arran de fer el viatge en solitari.

Per l’altra banda, hagués agraït en certs instants tenir la companyia d’algú de confiança per a poder compartir amb ell/a les sensacions que aquells paisatges em generaven.

                                        Un gran home que vaig coneixer en una gran muntanya!


En últim lloc,també m’ha fet reflexionar sobre la soledat  la darrera manifestació multitudinària que va tenir lloc a Euskalherria, on el tema central era l’acostament dels presos/es polítics als centres penitenciaris més propers a casa seva.

Que hi pinta això aquí?
Doncs per a mi molt.

En aquest cas, no per a temes politics, sinó per el tema que m’ocupa en aquest article.
Quan vaig veure la noticia al 3/24, em va fer recordar. Em va fer recordar aquella soledat física que vaig tenir durant 2 mesos a Aranjuez (allí on la soledat pren un altre sentit) i em va fer recordar de que els moments en que m’he sentit més sol en la vida, no han sigut precisament aquells, en els quals estava lluny de la meva gent, sinó que han sigut d’altres en els quals he estat envoltat físicament de molta gent.




Acabaré deixant-vos una cançó que parla de la soledat i el millor antídot que he trobat fins ara contra ella, ja que combina la part física i l’emocional de l’esser humà:

Una abraçada molt i molt forta!