Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimarts, 12 de setembre de 2017

Mossos si, Mossos no

Des del passat, malaurat, 17 d'agost el cos dels Mossos d'esquadra ha estat noticia per la seva gestió posterior a l'atemptat de les Rambles de Barcelona.

Tant els mitjans d'informació, com molts ciutadans, han aplaudit la seva actuació davant les persones que volien sembrar el terror a Catalunya.

Aquest fet, a fet que en els darrers dies, al trobar-me amb gent propera i que saben el que va passar a Torà l'abril de 2003 arran d'una altra operació "antiterrorista" em preguntin com ho he viscut i que em sembla que ara s'estigui tractant la policia catalana com a herois.

Doncs bé, aquí quatre línies per explicar-ho.

La primera idea que em va vindre al cap després de les primeres noticies de l'atemptat i de veure les imatges de policies dins el mercat de la Boqueria buscant terroristes a punta de pistola, va ser:

" Els Mossos que van actuar a Torà el 2003 i ara ho fan a Barcelona, o qualsevol altre punt del territori, tenen la sensació que s'estan enfrontant al mateix perill ?? "
Si la resposta és no, i lo d'avui en dia es terrorisme. Era terrorisme allò de Torà el 2003 ??

Desprès vaig tenir l'enorme desig d'escriure algun post a les xarxes socials, però en un exercici d'autocontrol vaig creure que no era el moment. Per respecte a les víctimes, per no utilitzar el trist fet per criticar les accions que en el seu dia van fer el cos dels Mossos d'esquadra sota les directrius polítiques de CiU contra joves de poble de 20 anys.

Ara, quasi un mes desprès i en ple compte endarrere cap al referèndum del 1-0 crec que es un bon moment per donar la meva opinió.

Alguns meu dit: " però com pots entendre que hi hagi gent que els hi dongui roses i els tracti d'herois ? "
Bé, crec que tinc la sort de poder analitzar les situacions d'una manera prou objectiva i entenc que certa part de la societat creu en la mítica frase de: " la policia ens protegeix de la gent perillosa" i per tant tot detingut era un potencial perill.

Per altra banda, hi ha una part del moviment independentista que veu el cos dels Mossos en bons ulls, i com la "nostra policia", i la resta de forces de seguretat de l'estat com la policia dolenta. Per tant, es molt lògic que els hi donin flors i els hi facin arribar les seves felicitacions.

Ara bé, si has viscut en persona, o en proximitat, algun episodi d'abús d'autoritat per part d'aquest cos de seguretat pots tenir una visió critica sobre les seves actuacions i saber que quan interessa poden arribar a torturar als detinguts, treure ulls a manifestants o crear muntatges policials.
I si, de les clavegueres de l'estat tampoc se'n escapen els Mossos d'esquadra.


 Les dos cares d'un mateix cos.









   



dissabte, 8 d’abril de 2017

ETA, punt i final

Avui, 8 d'abril de 2017 l'organització armada E.T.A. ( Euskadi ta Askatasuna ) ha decidit desprès de 59 anys deixar les armes com a forma d'aconseguir objectius polítics.

Com a persona que tot i no ser basca, indirectament m'ha tocat viure de més aprop del habitual el conflicte em sentia necessitat d'aportar la meva visió/vivència en aquests moments tant importants per Euskal herria.

Intentaré aportar més aviat dades i no opinió personal, tot i que aquesta serà inevitable.

Qualsevol conflicte armat genera sofriment per les parts enfrontades. Quantificar el dolor infringit és impossible i incomparable, ja que aquest es subjectiu.

Només ens queden certes dades per fer-nos una idea del que ha sigut el conflicte.

Assassinats comesos per ETA:


Morts de l'altra part del conflicte:
Assassinats per part de forces de seguretat de l'estat: 94
Assassinats per grups d'extrema dreta o creats per l'estat español: 73
Morts per suïcidi, manipulant explosius o enfrontaments: 277
TOTAL : 444

Font: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/06/14/paisvasco/1371204474.html

Ara bé, aquest conflicte no ha generat nomes morts. Tristament també ha generat dolor en forma física, psíquica i emocional en forma de tortura cap a les persones detingudes, dispersió dels empresonats per els estats espanyol i francès ( amb el conseqüent castig als seus familiars que els han de visitar) i vulneració de drets humans i les pròpies lleis espanyoles, com la de l'alliberació de presos malalts terminals i amb 2/3 parts de la condemna complerta.

En aquest punt si que vull fer una aportació personal sobre la meva vivència personal, ja que en el meu pas com a detingut sota la llei antiterrorista ( LAT ) per l'Audiència Nacional, posteriorment les presons de Soto del Real i Aranjuez i finalment estant en llibertat vaig poder estar en contacte amb diversos ciutadans bascos ( la majoria dels quals no havien sigut mai membres d'ETA).

El primer trobament va ser a l'entrada a la presó de Soto del Real on vaig coincidir amb 3 joves de Lekeitio que havien estat detinguts el mateix dia que jo. La meva sorpresa va ser veure com un d'ells, que havia estat torturat, em va intentar agredir. Era impactant veure com et poden arribar a deixar desprès de passar 5 dies en una comissaria d'un país "democràtic".

Casos de denuncies per tortures a Euskal herria separades per governs :

Avui en dia ja són 5657 les denuncies per tortures presentades 

Un dels casos amb més repercussió social va ser el d'Unai Romano ( vitorià) que va ser torturat tant durament que va acabar així el 2004. Posteriorment va ser absolt dels delictes que se li imputaven.

Unai Romano abans i desprès de sortir de comissaria



La segona va ser a l'entrada al modul de la preso d'Aranjuez. Allí vaig compartir convivència amb 3 presos polítics bascos i vaig poder comprovar la realitat del conflicte.

Els dissabtes a la tarda era el moment de comunicar-nos amb els familiars i el fet de veure com una quarantena de joves ( mitjana d'edat de 24 anys ) anàvem cap a fer un vis-a-vis ( parlar a traves d'un vidre amb els familiars ) com si fos lo més normal del món estar allí. Tota una generació de joves que havia prioritzat els seus ideals per davant de la seva vida. I pensar que allò passava a cadascuna de les presons de l'estat espanyol.

També em feia posar la pell de gallina veure com feien vaga de fam i que cada dia estaven més dèbils i que a altres presons alguns presos havien tingut que ser hospitalitzats. Tot per aconseguir uns drets per les persones preses que l'estat espanyol esta/va vulnerant.

El sentiment que se'm generava era de que tot allò, no se de quina manera, però s'havia d'acabar. No podia ser que les ansies de llibertat d'un poble tingues com a conseqüència tant sofriment.






E.T.A. ha decidit desarmar-se unilateralment, desprès de veure que durant aquests 6 anys desde que va anunciar la final de la violència els estats espanyols i francès no han fet ni un sol pas per rebaixar la tensió en el conflicte. Ara bé, el conflicte te molts fronts que queden a l'aire, com és la situació dels 347 presos polítics bascos. Continuaran com fins ara ? Seran apropats als seus llocs d'origen ? Seran amnistiats ?

També queden membres d'E.T.A. en llibertat i persones basques exiliades a altres parts del món que no se sap si podran tornar a euskal herria o hauran de seguir vivint en la clandestinitat.

Sigui com sigui, avui és un dia que passara a la història pel poble basc.