Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimecres, 14 de desembre del 2011

De Kyoto a Durban i de Groenlandia a Ushuaia


Ja han passat  14 anys des de que el 1997 és va aprovar el famós Protocol de Kyoto,  protocol que pretén treballar per intentar que el nostre planeta no continuí el camí cap a la autodestrucció mediambiental.

Aquest protocol no ha gaudit d’una infància que diguem meravellosa, ja que fins ara, als inicis de la seva adolescència no ha comptat mai amb el suport i l‘estima de tots els seus/ves progenitors/es.
 
Semblaria que aquest tema és prou important per què la totalitat de representants de cada país és posessin les piles per arribar a uns acords i uns compromisos que anirien a favor de tots i totes els que vivim en aquest planeta. Però vet aquí que sembla que no a tothom li importa per igual la salut de la mare terra.  

Des d’un bon inici, EUA ja va deixar clar que ells no ratificarien aquest protocol, ja que tot i ser el país amb més emissions contaminants, argumentaven que si altres països en via de desenvolupament no reduïen també les seves emissions podrien perdre competitivitat econòmica.


Aquest protocol no és va posar en marxa fins el 2005, quan Rússia es va sumar  al protocol i aixì feia que els països firmants superessin el 55% de les emissions del planeta, xifra mínima. Aquest protocol preveu que durant el període 2008-2012 es redueixin les emissions que tenia el planeta el 1990, d’un 100% a un 95%.
Aquests dies, desprès de 14 anys, s’ha celebrat a Durban ( Sud-àfrica) una cimera per parlar sobre el futur del protocol de Kyoto més enllà del 2012 i les accions a emprendre. Tristament s’ha constatat,( al meu entendre), la poca voluntat de canviar el rumb i d’una vegada per totes cuidar el mon on vivim.

      La cimera va acabar tard i amb un acord per salvar l’ imatge de la trobada 
      
      Prorrogar el protocol de Kyoto fins el 2017 o el 2020, sense el vist-i-plau dels majors emissors de gasos (EUA, Rússia, Japó i Canada. O sigui que a partir del 2012, aquest protocol nomes afectarà el 15 % de les emissions del planeta.

Al meu entendre, s’ha posat un pedaç a la roda, però la roda dia a dia va perdent aire, un aire que no es renovable, un aire que dia a dia farà que ens costi més de respirar.

Conclusió: l’ésser humà s’està tallant la rama de l’arbre on és subjecta.



Que podem fer els ciutadans,a nivell individual per contribuir a preservar el nostre món?

Aquí una pagina molt interessant i plena de recursos: http://opcions.org

Molt bona nit!