Molt bon any 2012 a tothom!
El primer article d’aquest any, el dedico a un
sentiment que de ben segur tots i totes em sentit en alguna ocasió. La soledat!
Varies situacions en els últims dies m’han fet
reflexionar-hi i finalment decidir-me per escriuren un article.
Primerament, les dates que ben just acabem de deixar endarrere. En aquestes dates
és sabut que molta gent esta contenta i il·lusionada de tornar a veure als seus
essers estimats. Hi ha una espècie de pau generalitzada. Una pau que paralitza
tots els mals de cap de tots nosaltres. Ara bé, per algunes persones també són
uns dies on se’ns reflecteix una certa soledat que portem dins i no ho acabem
de viure amb tanta eufòria, com d’altres.
En
segon lloc, aquest any jo vaig decidir començar l’any
anant a buscar la neu que no ha caigut per aquí, per això vaig anar a Suïssa.
Per primer cop a la vida vaig decidir de fer un viatge en solitari i vaig triar
un país on precisament no s’havia cap dels 4 idiomes oficials( francès,
alemany, italià i romanx).
Amb qui hi vas?
Hi has anat sol?
Aquestes són les frases que alguns/es m’han fet i he pogut observar que és una cosa que ens sorprèn i que la trobem extranya.
La veritat es que jo sempre havia fet tots els
viatges acompanyat i amb aquest he descobert els pros i els contres sobre veure
mon en solitari, però sobretot he descobert que es poden fer coses sol.
Per un costat he descobert que anant sol, et sorgeixen certes necessitats que no tens si viatges acompanyat, com per exemple, el fet de comunicar-te amb altres essers humans que son desconeguts o tenir de fer-te entendre, evitant així el gag de: “ Parla tu, que jo no se l’idioma”.
També vaig poder trobar-me en una situació singular. Desprès d’invitar a la dona que m’acollia a casa seva, a un sopar tradicional català, ella va convidar a 3 amics/amigues i vet aquí que al final ens vam trobar al voltant d’una taula 5 persones d’arreu del mon parlant de Catalunya. Crec que l’idea em va sorgir arran de fer el viatge en solitari.
Per l’altra banda, hagués agraït en certs instants tenir la companyia d’algú de confiança per a poder compartir amb ell/a les sensacions que aquells paisatges em generaven.
En últim
lloc,també m’ha fet reflexionar sobre la soledat la darrera manifestació multitudinària que va
tenir lloc a Euskalherria, on el tema central era l’acostament dels presos/es
polítics als centres penitenciaris més propers a casa seva.
Que hi pinta això aquí?
Doncs per a mi molt.
En aquest cas, no per a temes politics, sinó per el tema que m’ocupa en aquest article.
Quan vaig veure la noticia al 3/24, em va fer
recordar. Em va fer recordar aquella soledat física que vaig tenir durant 2
mesos a Aranjuez (allí on la soledat pren un altre sentit) i em va fer recordar
de que els moments en que m’he sentit més sol en la vida, no han sigut precisament
aquells, en els quals estava lluny de la meva gent, sinó que han sigut d’altres
en els quals he estat envoltat físicament de molta gent.
Acabaré deixant-vos una cançó que parla de la
soledat i el millor antídot que he trobat fins ara contra ella, ja que combina
la part física i l’emocional de l’esser humà:
Una abraçada molt i molt forta!