Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dijous, 12 de gener de 2012

La soledat!


Molt bon any 2012 a tothom!

El primer article d’aquest any, el dedico a un sentiment que de ben segur tots i totes em sentit en alguna ocasió. La soledat!

Varies situacions en els últims dies m’han fet reflexionar-hi i finalment decidir-me per escriuren un article.

Primerament, les dates que ben just acabem de deixar endarrere. En aquestes dates és sabut que molta gent esta contenta i il·lusionada de tornar a veure als seus essers estimats. Hi ha una espècie de pau generalitzada. Una pau que paralitza tots els mals de cap de tots nosaltres. Ara bé, per algunes persones també són uns dies on se’ns reflecteix una certa soledat que portem dins i no ho acabem de viure amb tanta eufòria, com d’altres.

En segon lloc, aquest any jo vaig decidir començar l’any anant a buscar la neu que no ha caigut per aquí, per això vaig anar a Suïssa. Per primer cop a la vida vaig decidir de fer un viatge en solitari i vaig triar un país on precisament no s’havia cap dels 4 idiomes oficials( francès, alemany, italià i romanx).

Amb qui hi vas?
Hi has anat sol?

Aquestes són les frases que alguns/es m’han fet i he pogut observar que és una cosa que ens sorprèn i que la trobem extranya.
La veritat es que jo sempre havia fet tots els viatges acompanyat i amb aquest he descobert els pros i els contres sobre veure mon en solitari, però sobretot he descobert que es poden fer coses sol.

Per un costat he descobert que anant sol, et sorgeixen certes necessitats que no tens si viatges acompanyat, com per exemple, el fet de comunicar-te amb altres essers humans que son desconeguts o tenir de fer-te entendre, evitant així el gag de: “ Parla tu, que jo no se l’idioma”.

També vaig poder trobar-me en una situació singular. Desprès d’invitar a la dona que m’acollia a casa seva, a un sopar tradicional català, ella va convidar a 3 amics/amigues i vet aquí que al final ens vam trobar al voltant d’una taula 5 persones d’arreu del mon parlant de Catalunya. Crec que l’idea em va sorgir arran de fer el viatge en solitari.

Per l’altra banda, hagués agraït en certs instants tenir la companyia d’algú de confiança per a poder compartir amb ell/a les sensacions que aquells paisatges em generaven.

                                        Un gran home que vaig coneixer en una gran muntanya!


En últim lloc,també m’ha fet reflexionar sobre la soledat  la darrera manifestació multitudinària que va tenir lloc a Euskalherria, on el tema central era l’acostament dels presos/es polítics als centres penitenciaris més propers a casa seva.

Que hi pinta això aquí?
Doncs per a mi molt.

En aquest cas, no per a temes politics, sinó per el tema que m’ocupa en aquest article.
Quan vaig veure la noticia al 3/24, em va fer recordar. Em va fer recordar aquella soledat física que vaig tenir durant 2 mesos a Aranjuez (allí on la soledat pren un altre sentit) i em va fer recordar de que els moments en que m’he sentit més sol en la vida, no han sigut precisament aquells, en els quals estava lluny de la meva gent, sinó que han sigut d’altres en els quals he estat envoltat físicament de molta gent.




Acabaré deixant-vos una cançó que parla de la soledat i el millor antídot que he trobat fins ara contra ella, ja que combina la part física i l’emocional de l’esser humà:

Una abraçada molt i molt forta!


6 comentaris:

  1. Amor, fins i tot la soletat té el seu encant. Recorda sempre que la vida val més que l'absència d'aquesta!
    T'estimo.
    Carol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dels poemes d'Incerteses: "Soledat, perquè tardes tan en arribar, amagant-te amb les teves múltiples disfresses". Una abraçada vip!

      Elimina
  2. Hi ha moments en que la soletat és necessària... segur. Però quan aquesta soletat te la trobes sense buscar-la, és dur, i trist, i pesat...
    Estant sol s'aprén, estant sol un creix. Estant en companyia un comparteix, i solament per això ja val la pena.
    Un petó ben gros Jordi!

    ResponElimina
  3. Dons jo pensu que no totes les persones estan fetes per esta soles.
    Jo crec Jordi que la soletat que sents, (potse m'equivoco) està relacionada mes amb el amor i carinyu que qualsevol altre tipus de soletat.
    Necesites troba allò que t'ompli realment per sentirte millo.
    M'ha agradat el que a dit l'Alba (+1).

    I que sapigues que per mi ets una gran persona. Amb el poc temps que fa que et conec, m'has fet sentir que tinc un amic que val la pena. Saps que estic aqui pel que necesitis.
    Una abraçada mol gran. (Adrià).

    ResponElimina
  4. La soledat és un sentiment que provoca la ment i com a tal passatger i temporal.

    Caminar sol o en silenci, que no amb soletat, és un dels molts camins que et guien a trobar.

    A trobar què? la llum, l'ésser, a un mateix . . .
    Quan un troba dins no cal buscar fora, nomès des d'aquí gaudiràs realment.

    Un plaer escriure en aquest blog de buscadors!

    Gràcies Jordi!

    ResponElimina
  5. La soledat, a mi, m'agrada. Però m'agrada perquè jo la busco, necessito els moments en soledat.

    Em sento bé amb mi mateixa i amb els meus sentiments, per això no em costa passar èpoques, o tan sols dies, en soledat. No m'importa anar sola als llocs, o fer coses en soledat. Però com que és buscada, m'agrada. Si fos obligada, no m'agradaria tant, segurament. No és el mateix estar sol que sentir-se sol.

    M'ha agradat molt la frase de la Laura, que si trobes dins, no cal buscar fora, ja que només sentint-te bé amb tu mateix podràs estar en plenitud.

    ResponElimina