Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimecres, 3 de febrer de 2016

Conclusions desprès de 3 mesos per Xilè

Desprès de quasi tres mesos vivint i coneixent el país mes llarg del mon ( 4329 km de nord a sud ) vull fer una sèrie de reflexions sobre les diferencies que m’han sobtat més entre Xile i el meu país.

Coses “positives”:

Són una societat molt hospitalària. La mítica frase de “ no tenen res i t’ho donen tot” allí es fa realitat. Jo vaig arribar a Xile sense conèixer ningú abans, i vaig poder viure la meitat del temps en cases de persones autòctones. Quan estaves allí, et deixaven unes claus de casa, et feien de guies turístics i a mes et volien invitar als àpats que feies a fora de casa.
Aquí, mai m’he sentit tant ben rebut, ni que sigui a casa de coneguts. Som més freds, més distants o més desconfiats de la resta de gent.

Paisatgísticament, un país 10. Molts dels xilens, per falta de recursos econòmics no han pogut viatjar per tot el seu país i en més d’una ocasió vaig sentir-me a dir: “ Ohhh, vas a Torres del paine ? es mi sueño de toda la vida. “
Això provoca que molta gent no doni importància als 101 parcs naturals que te el país. O que et preguntin: “ y por que Chile ?”
Però certament, no pares de sorprendre’t al veure volcans nevats, glaciars infinits, el desert més arid del món ( va estar 400 anys sense ploure. Del 1571-1971.) o milers de llacs.

Vista des del crater del volca Puyehue (2236 m)

Coses “negatives”:

Falta de consciencia de planeta: Al haver viatjat abans a Mèxic no em va sorprendre tant, però tot i així la falta de mentalitat ecologista entre la majoria de la societat fa que et pugos trobar tot tipus de deixalles a qualsevol lloc. Tampoc es fa separació de residus en la majoria de llars. Però lo mes sorprenent es la exagerada quantitat de bosses de plàstic que et donen al supermercat, i quan els hi dius que no calen, se’t queden mirant com si els hi estiguessin fent un menyspreu.

Gossos abandonats per tot arreu: Una de les coses que et fan adonar-te que estas en un altre país al baixar de l’avio és que et trobes gossos voltant pes carrers en grans quantitats. No són violents, però això si, segons la persona se li enganxen al costat i van amb tu fins a la fi del mon. Al lloc on es mes exagerat es a Valparaiso. Crec que vaig comptar més gossos, que persones, hehe
No molesten els gossos, molesta la falta d’humanitat de totes aquelles persones que els abandona.


Falsos topics sudamericans:

Aquests països son perillosos“: en els 3 mesos de viatge, l’únic moment en que em vaig sentir intimidat, va ser a l’aeroport de Madrid, quan al passar pel control de seguretat em van fer treure quasi tota la roba i no em van deixar beure’m l’aigua que portava a sobre.
Es força curios ! A Xile, en cap dels aeroports on vaig passar em van dir res, ni em van prohibir res.

Tot és mes barat”: El nivell de vida allí és molt similar al d’aquí. Encara recordo el dia en que vaig entrar a un supermercat a Puerto Natales  (patagonia) i em vaig sobresaltar al veure una mítica bossa de patates fregides a 4 €.
El transport entre ciutats en autobus es de les poques coses on hi vaig trobar diferencia. En el menjar i dormir, si buscaves una habitació/menu similar a aquí, els preus eren iguals.

Son més revolucionaris”: Pel que jo he vist a Xile hi ha menys gent que lluiti per un canvi social, i la que hi ha, esta menys organitzada. Es clar que allí la dictadura va acabar el 1990, però tot i que els preus son similars a Catalunya, el salari base es de 330 €, però tot i així tothom sembla conforme amb la situació.

Hi fa molta calor”: Jo, al viatjar-hi de novembre a febrer agafava tots els mesos d’estiu d’allí. Ara bé, en un país de mes de 4000 km de llargada es fàcil poder-te trobar amb una diferencia de 25 graus a la mateixa hora entre el sud i el nord del país. Així doncs, a Torres del Paine vaig trobar-me amb 2 dies de nevada en una tenda de campanya i sense poder dormir pel fred, mentres que al desert d’Atacama vaig estar a 36 graus i sense veure correr ni una mica d’aigua per enlloc.

"Parlen el mateix idioma":  Si, i no. Tenen gran quantitat de paraules diferents que fan que molts cops ( sobretot al super ) vaigos perdut o s’enrrigon de tu, hihi. Res insuperable, però has d’estar atent i predisposat a errar/aprendre constantment.

Seu de la loteria chilena



En resum, si esteu pensant en visitar Xilè !!! No ho dubteu, no us quedareu indiferents !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada