Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimarts, 22 de novembre de 2011

"Marranos"

Aquest és el meu primer article en aquest bloc. Un bloc que he creat degut a la necessitat que sento de poder expressar i compartir moltes inquietuds que tinc i que són fruit de viure en aquesta societat i que crec poden contribuir a generar una reflexió en altres éssers.
El meu primer article, té aquest títol i l’he dedicat a aquest tema arran d’una situació que vaig viure fa unes setmanes passejant per la plaça Catalunya de Girona durant les barraques.

Era una tarda de dissabte i quan passava pel costat de dues dones amb dos nens al seu costat que jugaven ( vaig suposar que eren les seves mares), es va produir una escena que m’agradaria veure més freqüentment.
Un nen li va fer un petó a la galta de l’altre nen i automàticament una de les dones li va cridar amb clar accent de renyar-lo:
“ Què feu marranos!”

La meva estupefacció va ser tant gran pel que estava sentint que fins hi tot vaig parar de caminar. No em podia creure el que acabaven de sentir les meves orelles. Em vaig tenir de reprimir, per no expressar-li el meu malestar cap aquella dona.
Com podia ser que a finals del 2011, unes dones relativament joves tinguessin aquesta reacció cap un gest d’estima entre “els seus” dos fills?

Sincerament, no crec que aquella dona es pugui arribar a adonar de l’influencia que aquests tipus d’expressions poden arribar a causar en aquells nens que simplement es guiaven per l’instint humà.

La meva pregunta és: Hagués dit el mateix aquella dona, si l’altre infant hagués estat del sexe oposat?
La meva reflexió respecte aquesta situació és de que encara estem molt lluny d’educar a la nostra canalla d’una forma lliure i en la qual, el fet de mostrar els nostres sentiments cap als altres no hauria de ser cap vergonya ni un tabú.

Benvinguts/des a aquest bloc!

10 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb el teu comentari Jordi. Tan increible com a cert que a més a més aquestes actituds provinguin de gent jove. A mi davant situacions com la qual comentes em queda per dins una barreja d'impotència, de ràbia de frustració que no vegis(recordava en llegir-te una escena que vaig presenciar en un centre comercial d'una dona atizando un bofetón a una nena i les seves justificacions posteriors en alt per a la galeria) Espero que a força de denunciar-ho deixi d'ocórrer. Una abraçada i et desitjo tot el millor per el camí que acabes de començar amb el teu blog, aquí tens una fan des de ja!
    Belén :)

    ResponElimina
  2. Ostres, això és homofòbia subtil i des de ben petits.
    De segur que si l'altre infant hagués sigut de l'altre gènere l'expressió hauria sigut alguna cosa com: "Oh, mira'ls, que macos, que tendre!"
    Gràcies per la reflexió i felicitats pel bloc!

    Aran

    ResponElimina
  3. Sóc benvinguda!
    M'ha agradat aquesta reflexió, i la teva reacció la trobo idónia, però, saps el que hagués fet jo? dirigir-me a les mares, i no quedar-me amb aquella sensació de no saber la veritat.
    Ja tinc ganes de llegir més publicacions, així que, enhorabona!

    Albarkía (Markina)

    ResponElimina
  4. Pollastre!!! Bona manera de començar el bloc!
    Tens tanta raó! Ara que fa poquet que sóc mare me n'adono de moltes coses que es fan amb les criatures.

    Petons!!!

    ResponElimina
  5. Tros de soca!

    Ja tens un seguidor més...

    Atntment: El sonat que viu balco amb balco amb tu! i q espera un semàfor!

    ResponElimina
  6. PD. Et deixo el meu blog, no es tan filosòfic ni tan ben parit com el teu, però també fa la seva feina!

    lladresdesomnis.blogspot.com

    ResponElimina
  7. Merci a tots i totes pels comentaris.
    M'entusiasme que us hagui agradat el bloc. Espero mantenir-lo actualitzat. Petons

    ResponElimina
  8. Així m'agrada! Començant fort!
    I què té de dolent ser un marrano?? Venga va!! Mentre hi hagi gent com aquestes dues mares i eduquin als seus fills així no anirem mai bé.... i és una llàstima.
    Ja tens una seguidora!
    Salut, força i endavant amb el bloc!

    ResponElimina
  9. Aquí una fan del bloguer!

    ResponElimina